Des de la Plana

Josep Usó

28 de març de 2017
0 comentaris

Promet quan el perill és imminent.

Una de les màximes dels set savis grecs, diu, pel que sembla, això mateix: Promet quan el perill és imminent. I d’aquest comportament, tots n’hem viscut situacions concretes. És especialment remarcable quan la fa servir un xiquet. Tots hem vist, o ho hem patit nosaltres mateixos de menuts. Un fa una cosa que no ha de fer. Per exemple, va a tocar allò que se li ha advertit que no toque. I se li adverteix: “no ho toques, això”. El xiquet diu que sí, però al cap d’un moment, ja hi torna. I se’l torna a advertir. I ell que sí, però hi torna. I així, una i altra vegada, fins que l’advertiment deixa pas al càstig més sever. Abans, quan jo era xiquet, això solia ser un carxot o una surra. Ara, d’això els més primmirats en dirien maltractaments,  però els xiquets de la meua època ho enteníem. I quan ens veiem la mà de l’altre al damunt, usàvem de la màxima del savi grec sense saber que ho era. I cridàvem: “No ho faré més! No ho faré més!”. Habitualment, aquest recurs no servia per a res i no t’estalviava el càstig, però de vegades, si aconseguies fer riure l’adult, et podies escapolir del colp. Això sí. Es donava per descomptat que ja no hi hauria més avisos. Si hi tornaves, el colp estava garantit sense cap advertiment nou. Fins i tot hi havia ocasions en les quals la promesa aquella de “no ho tornaré a fer” era sincera.

Però també hi havia els qui usaven molt sovint del recurs. Aquells eren els “mentirosos” (mentiders, en diríeu molts de vosaltres). D’aquells ja se sabia que no eren de fiar. Perquè havien usat tantes vegades del recurs sense haver complert mai la paraula donada que aquesta, la seua paraula, ja no tenia cap valor. Habitualment, els mentiders, quan es feien grans, continuaven sempre embolicats en un farcell de mentides, que s’anaven reproduint per tractar de justificar les anteriors.

Avui, Mariano Rajoy prometrà, o ja haurà promès, a Barcelona, una inversió de 1900 milions d’euros en la xarxa de rodalies. És el mateix Mariano Rajoy que va dir que no apujaria els imposts, que no retallaria les pensions, que ha afirmat innumerables ocasions que estima Catalunya i els catalans, el mateix que ha afirmat que s’ha de complir la llei, el mateix que va dir que no en sabia res del cas Bàrcenas, el mateix que va afirmar que volia tindre un govern per Espanya com el de Paco Camps al País Valencià o com el de Jaume Matas a les Illes Balears. El mateix que va recolzar a Rita Barberà a València mentre li va ser útil, el mateix que continua mantenint son pare atès amb diners públics mentre nega aquesta prestació a la resta de compatriotes, el mateix que continua essent sospitós de cobrar (ell en persona) diners negres procedents de múltiples trames de corrupció, el mateix Mariano Rajoy que enviava missatges a Bàrcenas, ja tancat: «ánimo, Luís»; El mateix que ha aprovat, amb la soledat del seu PP, la llei mordassa, la LOMCE o la llei de reforma del TC que el converteix, de fet, en un òrgan al seu servei quasi exclusiu. El mateix que ha canviat el nom al corredor central i ara li diu mediterráneo només per a poder malbaratar els recursos europeus destinats al corredor mediterrani en fer un corredor que passe per Madrid. El mateix personatge de los hilillos de plastilina en el cas del Prestige, el mateix que va aprovar oposicions a registrador de la propietat just després que son pare, aleshores jutge, aconseguís que el nom del germà del dictador ni aparegués en el cas REACE

I ara, quan té la independència de Catalunya a tocar, i amb ella la fallida econòmica del seu estat, arriba a prometre unes inversions que mai ha fet. Com tota la resta de promeses d’inversions que ve fent any rere any sense que mai s’arriben a fer.

I vol que ens el creguem. O, tal vegada es conformaria amb que se’l cregueren els empresaris que de ben segur que l’aniran a escoltar.

De tota manera, ara topa amb un problema nou. Alguns dels empresaris, aquells que tenen empreses de veritat i no de les lligades directament als preus del BOE, ja han vist que, tal i com estan les coses, no tenen cap possibilitat de continuar amb les seues empreses. Per exemple: Mercadona, si s’ha d’expandir fora d’Espanya, i ho haurà de fer perquè el mercat espanyol és limitat i pobre, necessita transport ferroviari de qualitat. I no el tindrà mai si depèn del senyor Rajoy o dels qui volen que passe per Madrid. Perquè el veritable problema de Madrid, és que està a més de 650 metres d’alçada. I això, per a eix ferroviari de mercaderies, el fa senzillament inviable. I voler que ens creguem que es gastarà un sol euro en rodalies de Barcelona, o de Tarragona, quan fa pocs dies que s’han negat a establir un nucli de rodalies a Castelló per tal de millorar les comunicacions entre el nord de Castelló i la Plana, o entre el sud de Tarragona i el nord de Castelló, senzillament és ofenedor per a una intel·ligència mitjana.

També pot ser que, del creador de tantes frases mítiques per no tindre cap sentit, no es puga esperar gaire més. Ara, el que està clar és que està desesperat i que difícilment s’escapolirà del carxot. (clatellot, en diríeu vosaltres). Se li ha esgotat el temps i el repertori de mentides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!