El què es diu i el què es fa.

Aquesta setmana hi ha hagut molta alegria entre els responsables de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana. El motiu és senzill. Més de la meitat de les escoles del País han triat el model plurilingüe. Això vol dir que els mestres s’han compromès a ensenyar diferents assignatures als seus alumnes en Castellà, Valencià i Anglès.

D’altra banda, aquest model es pot adoptar a diferents velocitats, per tal que els alumnes vagen adquirint el seu nivell de competència en les tres llengües a partir d’una determinada data. D’ací a quatre o d’ací a sis anys, posem per cas, tots els alumnes sabran les tres llengües. Fins ací la teoria.

Avui mateix m’han informat que les escoles del meu poble han triat el model plurilingüe avançat. El que significa que, a partir del curs 20/21, els instituts d’educació secundària públics del poble hauran d’impartir un mínim de dues assignatures en anglès. Perquè, de moment, a les escoles ja s’han compromès a donar dues matèries en aquesta llengua. A saber, l’Educació Plàstica i la Educació Física. Dues matèries que, com tothom sap, requereixen un domini extraordinari de la llengua per a poder-les impartir. De fet, tots tenim al cap el record d’alguns futbolistes de molt nivell explicant-se en Anglès (quan els ha fitxat un club anglès) o en Castellà o Català quan són parlants d’Anglès (o de Suec) i els ha fitxat un equip d’ací.

Només uns detalls:

  1. Amb un nivell B2 de qualsevol llengua, una persona es pot fer entendre per allò que li siga d’utilitat per a la feina diària. Ensenyar una ciència és tota una altra cosa. I recordar que als alumnes que aproven el segon curs de batxillerat, després de fer un examen (i d’aprovar-lo) se’ls convalida un nivell A2 (dos per baix del B2). I, en general, acabat l’ensenyament secundari, no hi ha més classes obligatòries de llengua estrangera.
  2. És molt més senzill ensenyar Educació Física a xiquets de sis anys en Anglès que, per exemple, Matemàtiques en Anglès a alumnes de disset (perquè el nivell de la matèria és molt més elevat i perquè l’Anglès que cal també és més elevat).
  3. Em crida l’atenció la de anys que es dediquen en el nostre país a l’ensenyament de llengües i el poc nivell que assoleixen els alumnes. Resulta molt difícil trobar alumnes de batxillerat que no cometen faltes d’ortografia en qualsevol llengua. I, cal dir, de passada, que cada vegada també resulta més difícil trobar professors que no en cometen.

I, per acabar. Ara, la nostra Conselleria s’anomena d’Educació, Investigació, Cultura i Esport. Però us heu adonat que no apareix enlloc la d’Ensenyament? Es veu que l’Ensenyament no és necessari. Que els alumnes aprenen espontàniament. Que ja no necessiten que ningú els ensenye res. A la resta de governs de l’Estat Espanyol també passa. Molta educació però cap ensenyament. D’això es veu que ja se n’encarrega Internet. O Google. O ningú.

Finalment, una experiència pròpia. Quan vaig començar a dur els meus fills a classes d’Alemany, tothom em deia que per a què, si ja parlaven molt bé l’Anglès. Ara no hi ha places enlloc, per aprendre Alemany. I, recordeu la moda del Xinès? Fins i tot es van contractar xinesos per donar classes en alguns instituts. Doncs ara es veu que ja no cal aprendre’l. Però dues coses senzilles que es podrien fer per millorar el coneixement de llengües, fomentar la lectura i eliminar el doblatge obligatori de tot allò que s’emet, no es poden ni esmentar.

Esperarem l’arribada del curs 20/21.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *