Des de la Plana

Ja fa temps que l’estat espanyol va perdent llençols democràtics. Fa anys, et podien empresonar per formar part de “l’entorn abertzale”. I ho feien. Però des que es va engegar el procés per assolir la independència de Catalunya, juntament amb la crisi econòmica, les autoritats han anat derivant, cada vegada més, en un cúmul d’actuacions que ja no es poden titllar ni de aparentment democràtiques. Des de les agressions per parlar català (si és al País Valencià encara més) fins els insults que es vessen amb total impunitat des de “mitjans de comunicació” que mai reben un càstig per les seues injúries. Però també es pot veure com davant de comportaments clarament delictius, segons qui eres et perdonen un, dos, sis o fins a vuit anys de presó. I de propina la fiança. A l’altra banda, un pot acabar detingut per un espectacle de titelles o inhabilitat per aconseguir que la gent vote.

D’una banda s’exigeix el “compliment de la llei”, mentre que d’altra banda, els mateixos de les exigències la vulneren tant com volen i sense que els passe res. En últim termini, segons la constitució, estan repartides les “competències”. I en virtut d’aquestes “competències”, que sempre han de ser exercides, pel que es veu, per aquells més incompetents que es puguen trobar, ni es deixa discutir una llei que permetria als habitants de les Illes viatjar d’illa a illa amb tarifa plana. O s’obliga a l’ajuntament d’Alacant a retornar a unes quantes desenes de places i carrers els noms franquistes i tronats que ostentaven fins a fa quatre dies.

El paradigma d’això és el retorn del nom de “Plaza de la División Azul” a la plaça de la Igualtat. Queda clar que a l’estat espanyol, allò del franquisme encara no està ni començat a superar. Per descomptat, el president del govern d’allà no ha acceptat la invitació de l’alcalde d’Alacant per a presenciar la reposició de tan il·lustre nom per a una plaça d’aquella ciutat. Ha tingut més interès en fer un ridícul més gros davant de tota la premsa mundial. Era la seua “competència”. I, com era d’esperar, ha quedat ben palesa la seua incompetència. Just aquells són els que volen que les classes s’impartisquen en anglès, abans que en valencià. Ens volen analfabets. Com ells. Però ho tenen magre. Cada dia que passa, més.

I, per acabar-ho d’adobar, ara amenacen amb l’estat d’excepció, per tal d’aturar una revolució que tan sols pretén dur a terme un referèndum. Algú els hauria d’explicar que fins i tot Franco en va fer. Això sí. Feia trampa, que quan mon pare va anar a votar, algú ja havia votat per ell. I,com ell, tot el veïnat.

Així que tot el vernís democràtic que es va posar des de la mort del dictador fins que en van deixar de posar, ja s’ha després i ha deixat a la vista el que hi havia baix. I democràtic no ho sembla, la veritat. Però si no canvien d’actitud, pot ser no es limitaran a perdre Catalunya. Quan a Cuba ja els va passar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!