Des de la Plana

Ha segut una verdadera pena. Justament avui, dia de la dona treballadora, quan l’acusada Gemma Montull, dona, ex-directora financera del Palau acusa CDC d’haver cobrat diners del Palau provinents de Ferrovial (per quina raó, em demane jo, els corruptors mai s’asseuen a la banqueta?). Però, afegint-se a l’estratègia Roca de fer-se la pallussa, també afirma que ella no en sabia gran cosa, que tot allò dels diners s’ho manegaven son pare i Fèlix Millet, que no sabia com anava allò de l’IVA i que només cobrava 70000 euros l’any. El mateix dia en el qual el propi Fèlix Millet, un lladre d’allò mes fi, també declara que ell mateix havia fet pagaments a CDC amb diners que també provenien de Ferrovial. Ací caldria esmentar que entre les proeses del tal Fèlix Millet està casar a la filla al Palau, pagar la boda amb diners procedents d’aquestes constructores corruptores i – alerta, ara-  cobrar la meitat de la boda als consogres.

Doncs bé. Justament quan havia d’esclatar un gran cas en contra de CDC per tal de poder afirmar des de tots els mitjans amb seu al centre de la península i assimilats que els independentistes són tots uns corruptes i uns tal i un qual, quan ja era quasi notori que Jordi Montull havia pactat escampar merda a canvi que no condemnaren la seua filla a 27 anys de presó, va un jutge i els esclafa la guitarra.

Doncs va el jutge i es troba la documentació secreta amb tot el finançament il·legal del PP de Madrid. D’això se’n diu mala fe. O, directament, traïdoria. Perquè la única cosa que han pogut fer els grans mitjans independents (dependents de la banca i la publicitat institucional) com ara el País, ha segut amagar el titular més sucós darrere de l’altre amb un tipus de lletra molt més menuda. Segurament, amb l’esperança que això del PP de Madrid passe més desapercebut. Molt em tem que s’hauran de conformar amb la repercussió que tindrà aquest finançament als mitjans digitals i a les xarxes. Especialment perquè es veu que el finançament del PP madrileny s’ha mantingut en marxa, com a mínim, fins al 2011. de manera que tampoc hauria prescrit. Sembla que ens divertirem. Ah! I per cert; per al final de setembre, només resten 206 dies. Avui, 8 de març. Si llegiu això més endavant, aneu restant.

Avui, 9 de març, m’adone que les coses han tornat a la normalitat. La premsa “com cal” ja no diu res del casos de… bé. sí. De corrupció generalitzada i massiva al PP de la capital del regne i dóna validesa absoluta a les mentides interessades dels lladres corruptes que li regalaven corbates a Aznar. Tota la culpa és de Convergència. O, tal com cantava Al Tall, tota la culpa, tota la culpa, la tavernera.

Ja veurem com acaba, però comence a pensar que confiar en la justícia és una ingenuitat. Al menys per ací.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!