Des de la Plana

Josep Usó

20 de febrer de 2017
0 comentaris

Anem avançant.

La setmana passada es va fer pública la sentència del cas NOOS. I va quedar clara del tot la igualtat de tothom davant de la Llei. De tots. El problema es podria plantejar, si algú és molt delicat, perquè en aquesta igualtat, alguns són més iguals que altres. Però això mateix ja ho deia Napoleó, el porc personatge principal a la “rebel·lió dels animals” d’Orwell. No heu de passar ànsia, que tots haurem de contribuir a retornar-li a la Infanta l’excés que va haver de pagar en concepte de fiança per la multa imposada.

Però aquest dilluns, el diari El País té una portada sorprenent. Resulta que la “Generalitat accepta dialogar amb Rajoy, tot i que desconfia de la seua oferta”. De seguida he anat a contrastar la notícia amb altres mitjans, però enlloc s’hi diu res més. Només allò que va piular ahir el President Puigdemont segons el qual “la oferta de Rajoy s’assembla a l’Esperit Sant”. També em crida l’atenció que els interlocutors haurien de ser la Generalitat d’una banda i Rajoy a l’altra. Em recorda un paral·lelisme entre Rajoy i Lluís XIV força galdós. Serà un lapsus, he pensat.

Ara, a banda de l’editorial, JL Cebrián, ex-director d’aquest diari, indica en una entrevista que el que caldria seria empresonar a Mas, al President i a qui siga menester. A tots aquells que no respecten la llei, si s’arriba a un referèndum no pactat. I, fins i tot a suprimir l’autonomia segons l’article 155 de la Constitució. Això em fa pensar que el senyor Cebrián no s’ha llegit la Constitució ni sap què en diu l’article 155 ni molts d’altres. Però el que em crida més l’atenció és l’editorial del diari i l’entrevista del seu primer director i ara director del grup editorial. Són contradictòries. Possiblement, entre les diferents seccions del grup editorial no s’acaben d’entendre. Pot ser per això encara els baixen les vendes.

En qualsevol cas, el que està clar és que el govern de la Generalitat ja fa molt temps que va anunciar en seu parlamentària (en la europea i tot) que està disposat a negociar el que li presente el govern de l’estat (amb seu a la capital de l’Altiplà) per tal de sotmetre-ho a referèndum. I la dificultat rau en que, des de l’altra banda, encara no s’han decidit a proposar res. Que s’ho pensen uns quants mesos més, a veure si s’animen.

En conjunt, sembla que els que s’anomenen “unionistes” i antes s’anomenaven “constitucionalistes” estan un pèl desubicats. A poc a poc, han passat d’ignorar el què passava a adonar-se’n que és el principal problema per a resoldre que tenen. I, de passada, sembla que no tenen la més remota idea de com resoldre un problema d’aquesta mena. I sembla fàcil. Es demana a la gent què prefereix i en paus. Com es va fer a Gibraltar. O a Escòcia. O a Kossovo. Però ells tenen un contraargument incontestable. “Si els ho demanem, tothom se’n voldrà anar”. I encara pensen que el problema el tenen els altres.

De manera que res. Mentre decideixen quina és la opcció a triar, si la de Cebrián o la de l’editorial del diario El País, nosaltres anem avançant. Fins i tot coincidint amb l’exèrcit, que ha fet una marxa “d’enduriment” entre Celrà i Girona, malgrat els excursionistes que s’hi haurien trobat per allà de no haver canviat la ruta a temps. Quan sàpiguen què proposar, ja diran. Com deia un parent meu, nosaltres els esperem, però sense deixar de caminar.

Per cert; la fila que fan García Albiol, Martínez-Maillo i Alejandro Fernández abans de menjar-se el que sembla una PPcalçotada, és impagable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!