Des de la Plana

Al Banco de España hi ha hagut dimissions. Poca broma. El Banco de España és la institució que té encomanades, entre altres funcions, la supervisió del Sistema Bancari Espanyol. Podríem dir que és l’encarregat de vetllar per les bones pràctiques dels bancs, per dir-ho així. Abans, també era l’encarregat de fixar els tipus d’interès i les paritats de la moneda pròpia, però amb l’entrada en la Unió Europea, aquestes funcions les va perdre en benefici del BCE, que té la seua seu a Frankfürt.

Bé; doncs el cas és que en aquesta institució hi ha hagut dimissions. I no una, ni dues. Tres.

Els senyors D. Mariano Herrera García-Canturri, Director General de Supervisión; D. Pedro Comín Rodríguez, Director General Adjunto de Supervisión; y D. Pedro González González, Director del Departamento de Inspección IV”, ha presentat la seua dimissió.

El motiu té un cert caràcter semàntic. Resulta que tots tres estan involucrats en la eixida de Bankia a borsa. Aquella que de seguida es va veure que era una estafa monumental i que s’anunciava amb una publicitat (enganyosa) que convidava a «fes-te banker». «Hazte bankero», en la versió original, per si algú no ho entenia i que començà amb el gran Rodrigo Rato, també conegut per la seua implicació en el cas de les targetes negres de la mateixa entitat.

I el cas és que ara, la Sala de lo Penal de l’Audiència nacional, ha ordenat al jutge Fernando Andreu que els cite com a «investigats». I ací comença la semàntica. Des de la darrera reforma legislativa del PP, als «imputats» se’ls anomena «investigats». Però això no deixen de ser paraules. A les persones normals, quan se les acusa d’haver comés un delicte, se les anomena «acusats».

A hores d’ara, encara no sabem, ni segurament sabrem mai, quan ens ha costat i quan ens costarà el rescat de Bankia. Als valencians, la desaparició de Bancaixa, que no és cosa poca. Però el que més em sobta és que aquests tres senyors hagen dimitit avui, quan ja se’ls ha declarat públicament com a «investigats». I diu que ho fan per a que la seua citació per a declarar com a investigats en el procediment obert per l’Audiència Nacional en relació amb l’eixida a borsa de Bankia el 2011 no afecte el desenvolupament de les funcions de supervisió del Banco de España. Que què?, que diria Xavi Castillo.

El que realment em resulta preocupant és que aquests tres personatges, hagen estat, fins avui mateix, exercint les seues tasques com a supervisors de res, en aquella institució. Perquè que eren els encarregats de vetllar per la netedat d’un procés que va ser un exemple de com perpetrar una estafa monumental, se sabia des del 2011. I estem al 2017. No vull ser malpensat i creure’m que tota la feina que hagen fet aquestes persones des d’aleshores estiga mal feta. Però en qualsevol cas, quan un comet una errada monumental en la seua feina, el mínim que pot fer és deixar-la. A temps. I en aquest cas només podia ser per dos motius. Per manca d’honradesa o per incompetència. No se m’acut quin prestigi pot conservar una institució que no ha apartat aquests professionals fins el darrer moment. Malgrat que moltes de les seues funcions ja les exerceix el BCE, encara diu que és qui vetlla per la supervisió del Sistema bancari Espanyol.

Però és que n’hi ha més. En aquesta causa, també estan imputats l’ex-governador del banco de España, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, l’ex-president de la CNMV, Julio Segura i Fernando Restoy, segon de la CNMV en el moment de la eixida a borsa i que ha segut sotsgovernador de banco de España fins al 2 de gener del 2017.

Aquesta darrera institució, també ha emès un comunicat en el qual afirma que «en qualsevol cas, la CNMV mostra el seu convenciment de què l’actuació de la institució en aquell procés d’eixida a borsa va ser correcta i es va dur a terme amb la deguda professionalitat i diligència.

Al final resultarà que tota aquella gran mentida, que com a mínim ens ha costat desenes de milers de milions d’euros (si no n’arriben a ser centenars de milers de milions) una bona buidada de la vidriola de les pensions i molts petits estalviadors, jubilats i fins i tot persones amb greus dependències que van veure com perdien els seus estalvis per haver confiat en la paraula de Bankia, els seus Bankiers, els supervisors d’aquests i els supervisors dels supervisors, varen perdre els seus diners perquè van voler. Perquè en realitat, tot es va fer d’una manera tan exquisidament correcta que la fallida de l’entitat resulta inexplicable, de no ser per alguna maledicció malintencionada. Tots els què hi van intervindre eren i són honrats. A la vista està. Com la dona del Cèsar, d’ací per avant.

A les imatges, la seu del Banco de España, a Madrid. A la segona, el senyor Mariano José Herrera García-Canturri.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!