Des de la Plana

Madrid està situada al mig de la península Ibèrica. Sembla que allà es va decidir instal·lar la Cort perquè era un bon lloc de caça; i es veu que a la noblesa i a la reialesa els agradava anar de cacera. El problema es va plantejar quan els qui manaven en aquell estat van decidir que Madrid era el lloc on s’havia de situar tot. Només calia comunicar Madrid amb la “perifèria” d’un imperi que es va començar a enfonsar abans i tot d’haver-se aconseguit. I es van començar a construir els mitjans “radials”. D’ací les autopistes, carreteres i ferrocarrils que uneixen Madrid amb uns quants punts de la costa. En una època determinada, fins i tot van tractar de construir canals navegables per aconseguir tindre accés a la mar. Però es veu que de seguida se’n van adonar que l’Altiplà està molt més elevat que el centre de França i van abandonar el projecte.

Han passat els anys i els segles, però la mentalitat d’allà no ha canviat gens, pel que es veu. Encara t’has de sentir a dir que el millor peix i el més fresc es menja a Madrid, perquè hi arriba cada dia des de tots els ports d’Espanya (la perifèria de Madrid, a la qual ells anomenen “províncias”). Però com la realitat és tossuda, la mar continua estant llunyana, d’aquella gran ciutat que es vanta del seu nom popular “Villa y Corte”. I amb la mar, els ports de mar i el transport marítim, que sol ser el més barat. Van entrar a la Unió Europea i van començar a gaudir d’unes grans entrades de diners per tal d’anar construint les infraestructures que necessitava el país per poder evitar quedar definitivament endarrerit. I ara, Europa comença a descobrir que els diners se’ls gasten en allò que els sembla, sense donar explicacions a ningú, quan no menteixen descaradament.

I arribem a Corredor Mediterrani. Ja s’ha parlat molt i moltes vegades i al llarg de molts anys de la seua utilitat. De la saturació dels grans ports atlàntics europeus, de la necessitat de disposar d’una cadena de ports al sud-est d’Europa (la costa mediterrània de la península Ibèrica) perfectament connectats per ferrocarril amb la resta del continent i dels retards i excuses infinites per escometre una obra imprescindible. Només cal recordar que, completament acorralat, el govern espanyol va haver de deixar de defensar el “corredor central” i passar a assumir el corredor mediterrani. D’aquell corredor, l’obra més faraònica era el túnel per travessar els Pirineus, que havia de ser el més llarg del món. Ara, però, sembla que el que han fet ha segut canviar-li el nom. A l’antic “corredor central” l’anomenen “corredor mediterrani” i endavant. I així s’han gastat quasi mil milions d’euros en un túnel per anar de l’estació de Atocha a la de Chamartin (totes dues a Madrid) mentre per anar de Castelló a Tarragona encara cal passar per un tram de via única. Igual que en els trens de l’oest americà que assaltaven els indis ara fa cent cinquanta anys.

Mentre, Espanya ha aconseguit que un tren vaja, al menys alguna vegada, des de Madrid a la Xina i torne. El viatge costa un mes, perquè s’ha de canviar moltes vegades de via i, a més a més, no han trobat gaires mercaderies per a transportar. Si exporten vi, es gela al seu pas per l’estepa siberiana. Si són taronges, també. I productes industrials, ja ens els envien els xinesos en vaixells, però no els poden treure per ferrocarril dels ports mediterranis perquè no hi ha connexió. Però en el seu dia, van estar tan contents i pagats del seu tren, que feia el trajecte més llarg del món.

Si Europa no va amb més cura amb a qui deixa els diners i a canvi de què, pot ser acabarà malament. Hi ha capricis que no es poden assumir. I una Corte com la castellana ix molt cara. A tothom.

A la part de baix, imatges del primer viatge del tren procedent de la Xina i recepció (i foto) per part de les autoritats. A baix, vista actual del “corredor mediterrani” entre Tarragona i Vandellós. Per aquesta via (d’ample ibèric, han de passar els trens de rodalies, regionals, llarga distància i mercaderies. Està ben clara la necessitat d’anar a rodar per Madrid. O no?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!