Des de la Plana

Sembla que em vaig quedar molt curt, amb les meues previsions. Donald Trump ha complert els seus primers deu dies com a president dels Estats Units. I sembla que la seua presidència serà molt accidentada. En tan poc temps, ja ha deixat milions de ciutadans sense assegurança mèdica. Ha provocat conflictes diplomàtics prou més que seriosos amb Mèxic i amb la República Popular de Xina, a més a més d’esvalotar tots els seus aliats europeus fins aconseguir que fins i tot la primera ministra del Regne Unit es desmarque de la seua política d’immigració. Però no només. Ha capgirat les lleis d’immigració per tal d’evitar que entren al “seu” país aquells que a ell no li sembla bé que entren. Amb tot això, ha organitzat un rebombori monumental. Té molts manifestants en contra; en canvi, a la seua presa de possessió no hi havia gairebé ningú a les graderies de públic. Però quan la premsa ho va dir, els va posar a baixar d’un burro. Es podria dir que, en només deu dies, ha aconseguit trepitjar més ulls de poll que molts dels seus predecessors en tots els seus mandats. Fins i tot ha mostrat els seus pocs modals envers la seua pròpia esposa al davant de milers d’espectadors.

Però tot això sembla poc al davant de la seua ignorància i del menyspreu per la ciència en particular i el coneixement en general que exhibeix a tort i a dret. Convençut que el seu càrrec el fa poc menys que omnipotent, ha decidit que totes les agències que depenen d’una o altra manera del seu poder, no poden posar-se en contacte ni informar directament al públic. Primer, qualsevol informació ha de passar el seu control (i el d’aquells als què ell ha anomenat per exercir aquest control). De manera que ara es trobarà al davant d’una gran manifestació de científics de totes els especialitats imaginables que reclamen el seu dret a fer la seua feina. Aquesta situació inversemblant, la descriu molt bé Enric Marco en aquest magnífic article. Però, veient com actua el personatge, supose que es limitarà a dir que en realitat, tots els científics, el que li tenen és mania. I que el que pretenen és que Amèrica no siga tan gran com ell la pot fer. I ja està.

Ja fa anys, Isaac Asimov, Químic de formació, jueu rus d’origen, nord-americà pel passaport, bona persona, excel·lent escriptor de ciència ficció i home capaç de fer prediccions encertades a llarg termini, va dir que la ignorància i la negació de la importància dels coneixements i els avenços de la ciència, estava molt arrelada, en la societat americana. I ho explicava amb una frase brillant. Ell dia que tot estava basat «en la errònia creença segons la qual, la democràcia consisteix en què la meua ignorància té el mateix valor que el teu coneixement».

Segons això, si ara el flamant president decideix que les vacunes no serveixen per a res, desarmarà el sistema de vacunes perquè el poder del seu càrrec li ho permetrà. El que no sap és que el seu «poder» no afecta als bacteris, ni als virus ni, molt menys, a les lleis de la Física en general. En realitat, ell que no perd ocasió d’envanir-se dels diners que ha guanyat, es passeja per tot arreu sense ser conscient que tots els seus diners no li han permès, ni li permetran mai, tornar a tindre vint anys. O, encara més senzill, deixar de ser baixet.

Els Estats Units, que ja fa anys que acullen milers d’estudiants brillants de tot el món, ara corren el perill de provocar una diàspora de tot aquest talent que és qui, en realitat, els permet estar on estan. Si això acaba passant, es convertiran en un país sense futur. No seria la primera vegada que això passa. A títol d’exemple, només cal recordar que d’Alemanya, en els dotze anys que hi van estar els nazis al poder, se’n van anar més de cinc mil doctors en diferents disciplines. I encara és l’hora que s’hagen pogut recuperar del tot. O a Espanya, on la guerra civil i el franquisme van suposar un estancament científic que encara s’allarga.

De tota manera, sempre cal mantindre l’optimisme. Molts dels científics que van fugir d’Alemanya o d’Espanya el segle passat, van anar als EUA. Pot ser ara en recollirem alguns. Si no a Espanya, tal vegada a Catalunya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!