L’audiència espanyola ha avalat l’ERO que en el seu moment va significar el tancament de RTVV. Com és natural, els antics treballadors, uns 1600, ho han sentit com un colp duríssim a les seues aspiracions. Però entre els arguments dels magistrats, 90 fulls, n’hi ha dos que m’han cridat l’atenció. En primer lloc, que la plantilla estava sobredimensionada. La veritat és que 1600 treballadors en són molts. Tota la resta, que era un projecte esgotat, es podria interpretar, però això, no. I la segona és que els ingresSos per publicitat entre el 2008 i el 2013 havien caigut un 80%. Amb aquesta evolució dels ingressos, no hi ha res que siga viable. Especialment si, fins el mateix dia que es va anunciar el tancament definitiu de l’ens, tot semblava continuar igual com sempre.
També seria bo recordar els llargs anys en els quals, Canal 9 era la cadena de televisió que tenia uns telenotícies que es podien qualificar de publicitat del govern valencià (format per totes aquelles persones que ara s’han vist processades, i algunes condemnades i empresonades per tota mena de casos de corrupció). I eren també els anys en els quals s’emetia tómbola, paradigma de la teleescombreria, o les pel”Lícules de l’oest de l’any de la picor, que sempre s’emetien en castellà. I les audiències anaven baixant, però aleshores ningú deia res. Es continuava treballant, enenent-ho com fent allò que es manava des de “dalt”. Alguns excel·lents professionals havien segut apartats dels seus llocs i relegats a fer tasques molt per baix de les seues possibilitats o capacitació. Però ningú deia res. Senzillament, l’audiència anava baixant i prou. I, fins i tot, quan va haver la primera part de l’ERO, quan es van quedar només uns quants treballadors, d’aquells 1600, tampoc pareixia que anés a passar gran cosa. Fou quan el senyor president d’aleshores, Alberto fabra, va anunciar que anava a tancar l’empresa del tot, quan van canviar les coses. De sobte, Canal9 va recuperar audiència. I tot d’una, tots els presentadors van retrobar el valencià normal. I les ganes d’informar. I la presidenta de l’associació de víctimes de l’accident del metro de València va poder anar a parlar per la televisió del seu país. Ja va haver d’entrar per la finestra, perquè la seu de Burjassot ja estava assetjada per les forces de seguretat.
Ara, segons aquesta nova sentència, si es fa una nova televisió valenciana, no serà continuació de l’anterior. Immediatament, l’anterior president de la Generalitat ha recordat que la seua actuació fou correcta. l’actual president ha dit que començaran la nova televisió des de zero.
El cas és que RTVV va aparèixer, justament, quan ACPV va disposar d’una xarxa de repetidors, pagats per subscripció popular, a través dels quals es veia TV3 al País Valencià. Una vegada va desaparèixer l’emissió d’aquesta cadena, ja semblava no tindre cap utilitat i també va desaparèixer. De fet, els intents de tancar les emissions de TV3 amb arguments del tipus “l’autoritat per autoritzar les emissions és del govern central”, han segut constants des del principi. Només cal recordar les darreres del PP o les anteriors del PSOE, quan J. Barrionuevo era ministre. El mateix Barrionuevo que després va estar tancat a la presó per pertinença a banda armada. Poca broma.
I ara, des del maig va fer un any que tenim nou govern i encara no hem aconseguit disposar de cap mena d’emissió en català. Ni tenim cadena pròpia ni tampoc podem veure TV3 ni la Televisió de les Illes. Què voleu que us diga? Ja fa massa temps, de tot plegat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!