Des de la Plana

Al País Valencià amb prou feines comencem a recuperar-nos d’un temporal dur. Molt dur. Nevades molt intenses, pluges molt abundants, vents forts i onatge que feia anys que no es veia ens ha deixat baldats. Carreteres tallades, pobles i ciutats aïllats, milers d’abonats sense llum dies i dies, ambulàncies que han hagut de ser remolcades per llevaneus o per tractors per poder arribar a la seua destinació, destrosses greus… Una odissea. Afortunadament, la Física en general i la Metereologia en particular han avançat molt en els darrers anys i tothom sabíem que venia el temporal des d’uns dies abans de començar. Qui més i qui menys, ens havíem preparat.

Però quan arribà, varem tornar a constatar que el nostre país viu en una altra època. Com els ferrocarrils de l’Estat serveixen per a fer bonic, pràcticament totes les mercaderies s’han de transportar per carretera. I com el més important del país és la seua capital, Madrid, el trànsit de camions per l’autovia A3 va continuar fins que un camió, ja en plena nevada va patir una avaria a l’alçada de Bunyol. Aleshores, es va haver de tancar mitja autovia, perquè ja havia començat a nevar amb força. Quan s’aconseguí retirar el camió avariat, ja havien caigut dues torres d’alta tensió damunt la carretera. I aleshores, quan ja era de nit, es va haver de tallar tota l’A3. I allà s’hi van quedar sembla que quasi 2000 vehicles empantanats, sense poder anar ni avant ni enrere, amb fred, nevant, sense menjar, sense roba d’abric i sense res. Els bombers i els treballadors dels serveis d’emergències van fer arribar mantes, menjar i consol fins on van poder, però milers de persones van haver de passar la nit a la carretera.

A hores d’ara, encara queden milers d’afectats sense subministrament elèctric, després de més de quaranta-vuit hores de la caiguda de les línies elèctriques. A més a més, a la comarca de Requena i d’Utiel, que pateixen baixes temperatures.

Davant del desastre de no haver tallat carreteres a temps, de no haver previst quasi res davant d’unes previsions que s’han acabat complint i de permetre que l’oligopoli de les elèctriques (les mateixes empreses que contracten als polítics acabats com a tals a canvi dels favors que els han fet mentre estaven en els seus càrrecs) pujaren el preu de l’energia elèctrica justament en el moment més intens del temporal que coincideix amb la major demanda, davant de tot això, què ha fet l’administració de l’Estat?

Molt senzill. El delegat del Govern al País Valencià (abans en diríem el Governador Civil, ja veieu què poc canvien les coses, per ací), el senyor Moragues, ha demanat disculpes per la mala gestió.

Possiblement, aquest senyor no sap que, en el seu cas, més enllà de demanar disculpes hi ha una altra cosa que hauria pogut fer. Si hi ha una mala gestió davant d’una situació previsible i prevista, d’això se’n diu incompetència. I si un és incompetent en la seua feina, això vol dir que no serveix per a fer-la. Aleshores, el que cal fer és dimitir. I si un no sap ni què ha de dimitir, el seu cap l’hauria de cessar. Però no ha passat, ni passarà, ni una cosa ni l’altra. Perquè el problema el teníem, i el tenim, els valencians. No l’administració central ni la capital del Regne, hàbilment situada al bell mig d’un Altiplà llunyà. Ells sí que tenen infraestructures, a diferència de nosaltres.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!