Des de la Plana

Ha arribat el fred. I ho ha fet amb força. tot el País està glaçat. Des dels -21,6ºC de Das, a la Cerdanya, fins la neu que ha cobert les platges de Dénia o que ha obligat a tallar l’AP7 a l’alçada de Benissa o l’A7 aprop de l’Olleria. Tothom ens hem trobat, aquest matí, més abrigats que ahir. i amb comentaris de tota mena. des d’acudits per les xarxes socials fins a tota mena de notícies relacionades amb la fredorada que ens ha arribat procedent de l’Est. A més a més, tots els mitjans de comunicació en van plens. Vídeos, galeries de fotografies i tot de notícies. I ens hem pogut assabentar que ha nevat a la ciutat de València. Que a Dénia ha arribat a quallar la neu a ran de mar o que per les comarques de l’interior s’han d’extremar les precaucions si s’ha de viatjar. Tothom hem consultat la informació meteorològica amb cura, per si de cas ens trobàvem amb una placa de gel, o si ens caldria usar les cadenes del cotxe.

Però d’entre tota aquesta informació, hi ha una part que no sembla haver aparegut, avui. Just la setmana passada, la onada de fred va glaçar la meitat est d’Europa. I tothom ens vam assabentar de la terrible situació amb la qual s’havien d’enfrontar els refugiats que malviuen als camps que hi ha a a Grècia a les illes gregues (encara amb menys equipaments) o que estan aturats per filferrades just a la frontera entre Sèrbia i Hongria. Fins i tot, a la Plana, aquest cap de setmana hi hagué una recollida de roba d’abric destinada a aquests refugiats. Recollida que, per cert, va ser un èxit.

I de sobte, quan el fred ens ha arribat ací, sembla que han tornat a desaparèixer. Els refugiats, amb les seues tendes de campanya cobertes per la neu glaçada, menjant ajupits al terra en mig d’un toll de neu, fent una cua molt llarga per arribar al repartiment d’una mica de menjar gelat o, senzillament, mirant-se una tanca de filferro sense esperança ni possibilitat de travessar una frontera tancada, no es veuen enlloc.

Però està clar que tots tenim prioritats. I també que no es pot mantindre permanentment una situació d’angoixa i tensió. Calen moments de relaxació. I és cert. Avui és més abellidor veure una platja nevada amb un xiquet jugant amb la neu mentre son pare se’l mira, que una cua de refugiats esperant sota la nevada que els arribe el torn de recollir la ració de menjar.

Com a mínim, espere que la roba que es va recollir el cap de setmana passat, ja els haja arribat. És poc, però és un consol.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!