Des de la Plana

Josep Usó

8 de desembre de 2016
0 comentaris

Iceta dixit.

jaa-1479734606316CPr0ZhxWsAEX2Z5

Miquel Iceta ha parlat. I ens ha explicat que hi ha marge per a la negociació. Que la vicepresidenta del govern de Madrid, la mateixa que abans estava en funcions i abans encara també era vicepresidenta, s’ha agafat seriosament la qüestió catalana. I insta al govern a parlar-ne sobre el tema. I ho diu i es queda tan ample. És evident, que la vicepresidenta s’ha pres seriosament la qüestió catalana. I ja fa anys, que ho ha fet. S’ho ha pres tan seriosament, que a hores d’ara, s’ha vist obligada a canviar de discurs. I ja no parlen del “imperio de la ley” (que ells només respecten quan els dóna la gana); ara parlen de “diàleg”. Fins i tot, per a dialogar, la dona ha arribat a fer un esforç i se n’ha anat a províncias (perquè ells, de tot allò que no és Madriz, en diuen així). I ha dialogat. El problema és que només s’ha reunit amb el senyor Iceta i amb la senyora Arrimadas. El primer, representa un partit que de tant vindre al menys, ja és del tot irrellevant. Ací i allà. A més a més, ell personalment, du més de trenta anys en l’executiva del PSOE. De manera que en la vinguda a menys del partit, alguna cosa tindrà a veure. La senyora Arrimadas, ara ha caigut una mica en desgràcia perquè va gosar dir en públic alguna cosa relativa a la paraula “referèndum” que no era prou ortodoxa per als qui s’acullen a la democràcia de conveniència.

Però de diàleg amb la Generalitat, res de res. Els processos a les persones, el bloqueig a les institucions, l’ofec econòmic, el menyspreu més absolut, continuen igual que fa un mes, o un any, o cinc o deu. Exactament igual.

Però això, al senyor Iceta tant li fa. Ell necessita eixir a dir alguna cosa, qualsevol cosa, per tractar d’esquivar la seua completa irrellevància. Parlem del mateix personatge que a les penúltimes eleccions, va ballar en directe acompanyat per qui aleshores era el Secretari General del seu partit. I l’endemà vam veure tots que el pavelló pretesament ple de militants i votants enfervorits no era res més que un muntatge. Que ara demane diàleg, comprensió, negociació i ves a saber què més, demostra dues coses:

En primer lloc, que no pensa reconèixer allò que ja resulta evident per a tothom. Que entre l’Altiplà i Catalunya hi ha poc per a negociar, més enllà d’un referèndum.

I, en segon lloc, que només pretén veure d’engalipar algun despistat per tal que s’aculla a les seues tesis segons les quals Catalunya encara pot tindre marge de maniobra dins d’una Espanya (Castella i assimilats) que no es veu manera que puga evitar la seua vint-i-una fallida (des de les tres de Felipe II fins la del 1868 d’Isabel II per a construir els ferrocarrils a “los Reales Sitios”). Per descomptat, haurà trobat ganes de dialogar, de parlar, de cedir i de tot allò que vulga dir. Però si després de tots els anys que du en aquell partit polític d’on ja se n’han anat quasi tots els personatges vàlids, després de la davallada que l’ha dut de ser partit de govern a ser el que ara és, si encara no veu clar que el discurs de la vicepresidenta és tan fals com sembla, només se m’acudeixen dues possibilitats. O bé és un home amb no gaires llums, o bé encara no té prou cotitzacions per jubilar-se.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!