Ja fa anys que em dedique a l’ensenyament. A allò que abans es deia Ensenyament Mitjà i que, amb els anys, ha esdevingut Educació Secundària. I també he observat que, des de fa molts anys, han anat apareixent uns personatges que són els apòstols de les noves maneres d’ensenyar. Bàsicament, les seues innovacions es basen en agafar com a certes les suposicions d’alguna teoria que, amb el pas del temps, decau. I la seua aplicació pràctica es concreta en la utilització dels «nous mitjans».
Ja fa anys, aquests mitjans nous, consistien en projectar transparències a una pantalla o, directament, a una paret de l’aula. I també, en la majoria dels casos, els presumptes experts en aquestes noves tecnologies, limitaven la seua actuació a l’aula a llegir allò que s’hi projectava a la paret. Res més. Però s’autoanomenaven innovadors.
Més endavant, aquelles transparències es van anar sofisticant. Cada vegada eren més i més perfectes, però l’actuació de l’innovador continuava essent llegir un text enllaunat. I que, en ocasions, en massa ocasions, tenia faltes d’ortografia.
Amb el pas dels anys, algunes eines de projecció s’han fet gairebé mítiques: PowerPoint, l’eina de Windows per a fer presentacions n’és un exemple.
Al mateix temps, el nivell acadèmic dels alumnes anava baixant sense remei. Amb això, aquells professors que demanàvem, per tal d’assolir els mínims d’una assignatura, uns certs coneixements, anàvem quedant cada vegada més en evidència. Aleshores, els innovadors van començar a malparlar de les classes magistrals. Sobre aquest tema, vaig publicar un post fa pocs dies.
Però es veu que aquests innovadors, una vegada convertit l’Ensenyament Secundari en un veritable aparcament de joves sense gaires expectatives de futur, on aquells estudiants que estan realment interessats en aprendre ja es veuen com a personatges estranys, han desembarcat a la Universitat. I, de seguida, han començat a desenvolupar allà les seues «noves maneres de fer».
Afortunadament, el professorat universitari s’ha adonat del fet i ha protestat. I fa dies que he llegit un article que em recorda les mateixes protestes que jo mateix i altres com jo i millors que jo, fèiem fa anys davant dels atacs que patíem per part d’aquesta veritable plaga d’innovadors de discurs buit o irrellevant. Us deixe l’enllaç perquè pense que val la pena.
Al capdavall, algú hauria d’explicar als alumnes que l’únic acte de veritable rebel·lia que poden cometre és aprendre. I aprendre coses de profit.
Per cert. Un altre dia us explicaré com es creen els termes incomprensibles
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!