La portaveu del PP a les Corts Valencianes ha afirmat que els eu grup denunciarà davant dels tribunals el nou decret lingüístic de la Conselleria d’Educació. Investigació, Cultura i Esport.
Les raons que s’addueixen són, pel cap baix, curioses.
D’entrada, es diu que es vulnera el dret de les famílies a triar la llengua en la qual volen escolaritzar les famílies els seus fills. Però això només passaria si algú no volgués que el seu fill fora escolaritzat en valencià i ho preferira en castellà. Només és aquesta, la vulneració que se li acudeix al PP. Si, pose per cas, els pares de ciutats com Altea, que en bona mesura són anglesos o alemanys, demanaren que l’escolarització dels seus fills es fera en alemany o en anglès, segur que el mateix PP posaria el crit al cel perquè aquells pobres xiquets restarien privats d’estudiar en castellà.
Sembla que, en realitat, al PP l’únic que li molesta és el valencià. Perquè encara no fa gaire, es van entestar en uns plans fantàstics d’ensenyament «plurilingüe» que, a l’hora de la veritat, consistien en aparentar que en alguna matèria, alguna classe es feia en anglès, o francès, o italià. Quan el més fàcil és, si es pretén que els alumnes aprenguen, per exemple, Matemàtiques en anglès, el més eficaç seria que el professor de matemàtiques fora anglès. O si es vol que els alumnes aprenguen Química en alemany, el millor és que el professor de Química parle alemany.
També manifesta la portaveu Gascó que «no pot ser que per a defensar el valencià es discrimine les persones» i que «no pot ser que el valencià siga la única llengua de la comunitat educativa». És curiós. En general, al Regne Unit, la llengua de la comunitat educativa és l’anglès, a Alemanya l’alemany i a França el francès. Però, per exemple, a Suïssa, on cada cantó té la seua llengua i el seu propi ministeri d’educació, cada cantó també té la seua pròpia llengua educativa. I les classes són en aquesta llengua. I si una família canvia de cantó i això li suposa canviar la llengua d’escolarització dels seus fills, la canvia i en paus.
Ja, quan la senyora Gascó parla de «xantatge a les famílies», també es podria parlar d’aquest xantatge quan es pretén que els alumnes aprenguen, no només a llegir i escriure, en Valencià i en Castellà, sinó també que aprenguen Matemàtiques, Ciències o Filosofia. Pobres xiquets, tan feliços com serien ignorants, i els fan aprendre coses.
I, finalment, no deixa de ser curiós que aquestes protestes tan abrandades provinguen d’un partit que, mentre ha pogut, s’ha dedicat a destrossar tant com ha pogut el sistema públic d’ensenyament, a afavorir la privatització de l’educació i a fomentar que matèries com la religió (catòlica, per suposat) s’equiparen a l’Anatomia Humana (LOMCE dixit).
Em resulta curiós que un partit com el PP estiga tan preocupat pel Valencià ací i no ho estiga per cap altra llengua ni per cap branca del coneixement enlloc de la resta de l’Estat. O que es preocupe per les «despeses» que s’originaran a les famílies per haver de canviar els llibres de text quan ara s’ha establert, ací, un programa de gratuïtat de llibres o que el mateix partit no s’escandalitze quan sembla ser que el forat que ens varen deixar «els seus» només en CIEGSA, que era l’empresa encarregada de construir nous centres educatius amb sobre-costos ascendeix, pel que es diu, a mil milions d’euros.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!