Des de la Plana

Avui ha començat el debat per a la no investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. El seu discurs, com no podia ser de cap altra manera, ha segut molt avorrit. A més a més, només ha promès coses que ni pot ni vol complir. Per exemple. A què ve ara proposar un pacte en l’educació quan va permetre que l’ex ministre Wert continués en el càrrec fins acabar amb el nyap de la LOMCE i, en lloc de despatxar-lo el fa ambaixador de la OCDE a París, amb 10000 euros al mes de sou, més despeses, més personal al seu servei, més unes condicions semblants (i sou) per a la seua dona.  A què ve parlar de la unitat d’una pàtria que permet i fomenta que els trens de rodalies de València a Castelló siguen un desastre des de fa anys mentre que ell mateix ha malbaratat i malbarata el que ni té ni tenim en trens d’alta velocitat que no van enlloc.

Quins sentit té parlar d’honradesa si encara manté a Rita Barberá com a senadora? Per no parlar d’ell mateix.

El cas és que tota la oposició, treta dels escolanets de Ciudadanos i de l’oportunista de CC se li han plantat clarament en contra. Ell, que tant predica que els altres han d’avantposar l’interès general a l’interès personal, veient que ningú el vol, se’n podria anar a casa.

Si la única alternativa per a l’Estat Espanyol és que Mariano Rajoy continue com a president, pot ser és que no hi ha cap alternativa i el que pertoca és dissoldre l’Estat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!