Des de la Plana

Avui dijous, és el quart dia de l’incendi d’Artana, a les primeres estribacions de la serra de l’Espadà. Al final, gràcies als centenars de bombers que hi han treballat i treballen i als quasi trenta avions i helicòpters de tota mena que s’han passat tres dies treballant des que es feia de dia fins que no hi havia llum, s’ha aconseguit aturar el foc – extingir-lo encara costarà-  després d’haver cremat 1600 hectàrees. Personalment, m’afecta molt, perquè l’Espadà el tinc prop de casa i són les primeres muntanyes que vaig trepitjar de menut.

Però del que us vull parlar no és d’això. Sembla que la causa del foc fou una crema de rostolls, o de qualsevol cosa, a la vora d’una granja abandonada molt prop d’uns penyassegats triàsics, les Penyes Aragoneses o Penyes Altes, al terme d’Artana. El lloc, que es pot veure a la imatge, era preciós. Envoltat de pinars i a tir de pedra dels grans boscs de pi i alzina surera, alcornoc, que hi ha per tot el parc de l’Espadà. I aquest és el problema. Que algú crema alguna cosa al mig del bosc un dia de calor d’estiu i vent, es crema el bosc i no passa res. Que algun responsable polític decideix estalviar en mesures de protecció dels boscs, després hi ha una desgràcia com aquesta, i no passa res. Això, quan el sotsdit responsable polític, no contracta – Serafín Castellano-  l’empresa d’un amic per tal de fer unes tasques d’extinció i tampoc passa res. Vivim a un país on res del que es fa té conseqüències. Especialment, si l’únic que es perd és de tots. Com a molt, els terrenys cremats es podrien requalificar. Al llarg de molts anys s’han cremat boscs per tal de, abans o després requalificar els terrenys per poder especular amb ells i mai ha passat res.

Evidentment, els qui van calar foc al bosc, ho van fer perquè no en saben més. Però és que aquesta és una altra. Cada vegada tenim més joves sense formació, o que no han après ni tan sols a escriure després de molts anys d’anar a l’escola i tampoc passa res. El problema rau en que no hi ha mesures per tal d’aconseguir que aquell que no tinga una mínima formació no puga accedir a un lloc per al qual la necessite. Però tampoc ningú no en diu res, de tot això.

I al final, tenim un territori perillosament desertitzat, unes perspectives de futur francament fosques i ningú diu res, perquè digues el que digues, ja saps que no passarà res.

Igual com va passar amb els bancs. Varen estafar a tothom que van poder i tampoc no ha passat res.

Disculpeu-me, però crec que ja va essent hora que allò que es fa tinga conseqüències. En cas contrari, ens quedarem sense res i al final serà “perquè Deu ho ha volgut així”. Per cert. A Artana, i prou prop de les Penyes Aragoneses, que ja varen ser víctimes anys enrere, d’un atemptat per part d’una empresa que tractava àrids i que va estar a punt de trinxar-les per a fer grava, hi ha un polígon industrial. Just a l’entrada d’Artana. Allà estava Naranjax, aquella empresa de fitosanitaris il·legals de Vicent Vilar i Carlos Fabra que va acabar duient-los a la presó. Doncs això. Carlos Fabra, que aconseguí allargar el seu processament deu anys i més de deu jutges, ja ha eixit de la presó i fa d’assessor fiscal i econòmic. I no passa res.

Enteneu el que vull dir?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!