Feia mesos que s’esperava el xoc institucional. El trencament definitiu. Allò que els més donats a posar títols imponents als esdeveniments, anomenaven, el “xoc de trens”. El moment en el qual Catalunya entrés en conflicte amb la legalitat espanyola, la ignorés i continués endavant amb el seu camí imparable cap a la independència.
I ha segut avui. Amb la més gran de les normalitats, el Parlament ha decidit primer que votaria i finalment ha aprovat, els onze punts que el Tribunal Consticucional espanyol li havia prohibit que deixés no tan sols votar.
Per a donar-li una mica de color al moment històric, els diputats del PP i els de Ciudadanos han abandonat els seus escons abans de la votació. Així s’han estalviat perdre-la. Però tal i com estaven les coses, 72 a 63, anaven a perdre de totes maneres.
Les intervencions, d’uns i d’altres, realment impagables. I al final, com no podia ser de cap altra manera, el Parlament de Catalunya ha decidit, fent us de les seues funcions, tirar pel dret. Són les coses que té la democràcia. Primer s’estableixen unes regles del joc. Després es vota i, finalment, es fa el que decideix la majoria. I ja està. I una darrera precisió. La reacció del PSOE, sembla destinada a iniciar la seua destrucció final.
A hores d’ara, encara no s’ha acabat el món, tot i les negres previsions dels més pessimistes del endevinadors. Bon dia doncs, per somriure, excepte pel que fa a la serra d’Espadà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!