Des de la Plana

Daniel de Alfonso ha comparegut davant del Parlament. I ha demostrat que no entén gairebé res de res. Al principi de la seua intervenció ha reconegut que només parla bé el castellà. Per tal que l’entenguen a tot arreu. Segurament, amb aquest a tot arreu, no deu incloure Bloomberg o el Financial Times. Aleshores hauria pogut parlar anglès, que es veu que tampoc en parla.

Aclarit això, ha parlat una bona estona i ha tractat d’impressionar amb un to seriós. I ha insistit en la paradoxa de que el fet punible és haver publicat unes converses que, en cap cas, ha negat. Perquè no ho pot fer.

Després, ha identificat la lluita contra el frau amb la seua pròpia persona. I s’ha queixat del fet que l’han fet comparèixer immediatament. “juicio sumarísimo” en deia ell.

Encara pensa que les converses s’han fet públiques aprofitant la campanya electoral per enfonsar algú a qui volia identificar amb tots els ciutadans, “sense excepcions”.

També ha assegurat que cap dels seus gestos o retalls de conversa indiquen res que siga de cap manera mereixedor de càstig. Perquè ell, segons ell mateix, lluita contra el frau.

Segurament, però, està molt empipat. Perquè aquesta mateixa setmana ja deia ell que estava disposat a anar a explicar al Parlament, però tenint en compte en quines dates estem, ja tractava de suggerir que pot ser allà cap al setembre. I en hores, ja ha hagut d’anar-hi. I es veu a vindre que el dimecres proper el faran fora. I se n’haurà d’anar.

Perquè malgrat totes les seues paraules, que impressionarien si no fora perquè ell ara no és el jutge sinó el jutjat, no diuen res sobre el veritable fons de les converses. Allà, ell mostra un comportament servil amb un ministre tan inepte que permet que se li grave una conversa en el seu propi despatx. I li va suggerint estratègies per enfonsar els partits independentistes pel fet de ser-ho. I esmenta empresaris presumptament molt grossos, però que sense l’ajut del BOE no ho serien tant, com a grans aliats de la seua causa. I es vanta d’haver trinxat el Sistema de Salut Pública de Catalunya. I ho diu així i ja està. D’això no se’n penedeix. Els malalts o els seus familiars és fàcil que no li ho perdonen mai, això. I tindran raó, tant si és veritat com si només era una frase per agradar al ministro.

Aquest senyor, segurament encara no n’és conscient de la seua situació. Si alguna vegada ha tingut algun prestigi en la seua professió, ja l’ha perdut definitivament. No només perquè de les converses gravades se’n desprenen actuacions més que dubtoses. És què, a més a més, si no ho va gravar ell mateix, que per algun fragment de les converses sembla que sí, tampoc se n’ha adonat que aquestes gravacions se li han escapat de les mans.

I ara va i diu que les gravacions no valen, perquè no estaven autoritzades i són delictives. Em recorda el cas d’aquell assassí que demanda la càmera de seguretat del caixer automàtic que l’ha enregistrat mentre perpetrava un crim qualsevol. Que em disculpe, però aquestes coses només passen a l’Estat Espanyol. On ja fa molts anys, es varen anular les converses del cas Naseiro – el primer tresorer del PP imputat- per no haver segut autoritzades degudament.

Enxampat dient allò que mai havia d’haver dit, vol que l’únic culpable siga el qui ha fet circular la notícia. Té raó. Les gravacions s’han fet públiques aprofitant la campanya electoral. Perquè l’objectiu del diari Público, segurament, serà augmentar els ingressos per publicitat. La Razón no ho pot fer perquè es veu que les seues vendes són mínimes. A Catalunya, sembla que ni tan sols es distribueix.

D’altra banda, no pot perdre de vista que ell, segurament, comptava amb la protecció del Ministerio del Interior. Del mateix Ministerio que té un ministre incapaç de saber que el graven, que destitueix o canvia de lloc a tots aquells investigadors competents que amenacen amb esbombar casos – n’hi ha molts- que impliquen el seu partit polític, el PP- i on una bona part dels funcionaris demanen la dimissió o destitució de l’esmentat ministre.

Un problema afegit del Estat Espanyol és que, des de sempre, ha menystingut la Ciència i el coneixement. Possiblement, perquè fan retrocedir les religions tan i com les entén aquest mateix ministre. I això, en un món que avança gràcies a la tecnologia, es paga i es paga car. El menyspreu d’Espanya per les ciències en general i per les matemàtiques en particular, ens aboca cada vegada més a un endarreriment respecte als nostres veïns.

En resum, senyor de Alfonso. Tinga paciència. L’han enxampat, li han fet miques qualsevol prestigi que hagués pogut tindre i, segurament, el faran fora.

I mentre vostè anava pretenent donar lliçons als parlamentaris, el diario Público publicava una nova remesa de gravacions. Segurament passaran les eleccions, el seu partit, o aquell o aquells amb els quals simpatitza les perdran i les gravacions amb la seua veu continuaran eixint. No s’amoïne. Això és com el pus. Quan s’acumula, fa molt de mal, però quan es talla el sac, s’ha de deixar que isca tot per tal de poder aturar la infecció. Segurament, vostè sap molt bé quan en pot quedar encara, per eixir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!