Des de la Plana

Finalment, els jutges han aplicat la llei i demà es podran veure estelades, i banderes espanyoles, i andalusses i escoceses i del Vaticà i d’allà on es vulga, al Vicente Calderón. I només perquè dos jutges, el del Jutjat número 11 de Madrid i el qui havia de decidir sobre el recurs del Barça, s’han limitat a aplicar estrictament allò que diu la llei.

Però això no es pot acabar així. Ara, en un estat democràtic, la Delegada del Govern ja hauria dimitit. I si, per alguna raó encara no ho hagués fet, el seu superior ja l’hauria cessada. Ací, però, no ha passat res d’això. Ni molt menys. La premsa amb seu a Madrid s’ha llençat en tromba damunt dels jutges. Tant se’ls en fot allò de la separació de poders. Per a ells, resumint el que diuen uns i altres, l’argument és tan senzill com :

“Si l’autoritat ha dit que això està prohibit, el jutge no té res a dir. Qui mana és l’autoritat”.

Evidentment, no entenen res de res. No saben que si el jutge decideix, justificadament amb la llei a la mà, que una autoritat ha delinquit, aquesta “autoritat” anirà a la presó. Perquè l’autoritat política no s’encarrega d’aplicar les lleis. Això ho fa el poder judicial, als països democràtics i moderns. A les dictadures, no. Les autoritats, com tothom, el que ha de fer és complir les lleis.

Tampoc entenen que no es tracta d’un assumpte intern. Que amb més d’un 100% del PIB de deute, sense govern i sense saber quan n’hi haurà, amb un atur que depassa de molt el 20% de la població activa, amb una fuita de cervells aclaparadora des de fa anys, amb jornals de misèria, sense construir les infraestructures necessàries i amb pretensions d’imperi, no n’hi ha cap assumpte intern.

Després del ridícul espantós que han fet, continuaran fent pinya al voltant d’una persona que sembla franquista, que es comporta com si fos franquista i que els ha deixat a tots en evidència. I el pobre rei, haurà d’anar a donar la copa en mig de més estelades de les que hauria hagut de veure si ningú hagués dit res. Segurament, hi anirà a contracor.

També pot ser que hi haja alguna mena d’incident, perquè no seria la primera vegada en què, per exemple, algun policia excessivament fogós maltracta algun afeccionat que, com a únic delicte, duu una estelada. El seu problema seria que ara el partit té molta expectació internacional i no precisament pel resultat. Aquest, segurament, serà irrellevant si el comparem amb la importància que tindrà la final com a succés polític.

De tota manera, els catalans, i especialment els del Barça, no heu de deixar de somriure en tot el partit. Perquè el millor ja ha guanyat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!