Des de la Plana

Fa quasi un any que va canviar el Govern del País Valencià. I molt sovint hem acusat els nous governants de no fer tot el que es pot fer o no fer-ho prou de pressa. Ara bé; de tant en tant, ens arriben notícies que ens indiquen que les coses estan canviant i ho estan fent més de pressa que no sembla, a casa nostra. Per exemple:

Des d’ahir, l’edició digital del Levante apareix en valencià. Traduït pel SALT, que és un programa amb moltes errades, però ha hagut d’eixir en valencià. Això no havia passat mai.

Fa dos dissabtes, es va omplir de gom a gom la plaça de bous de València. I això feia molts anys que no passava. I es va omplir. I a la manifestació hi havia molta gent. L’èxit fou tan sonat que “els altres” es van veure obligats a contraprogramar una manifestació. I va resultar un fracàs tan estrepitós que ja han hagut d’eixir directament a demanar que no es deixe un local com la plaça de bous per a fer actes “catalanistes”. Fins i tot, un dels dos regidors que conserva España2000 ha hagut d’eixir a amenaçar perquè s’està posant nerviosa la gent, etc, etc. I ho ha hagut de dir en valencià. A més a més, la resposta, tant a uns – C’s- com a altres, ha segut clara, contundent i inapel·lable.

És cert que encara no tenim televisió ni mitjans propis en català, però sembla que arribaran. Com també és cert que, per primera vegada des que jo en tinc memòria, el Govern Valencià s’ha falcat i ha demanat fermament al govern d’Espanya un finançament just. De veritat. Perquè el dèficit és escandalós; però fa molts anys que ho és i fins ara no es demanava. Només s’ofrenaven glòries a Espanya. I poques, però aquest curs que ve es tancaran algunes línies de l’escola concertada, que fins ara era del tot impensable.

I encara n’hi ha més. Ara, coincidint amb la convocatòria de noves eleccions espanyoles, el Govern Valencià ha publicat un vídeo en el qual es destaquen alguns trets identitaris nostres molt diferents dels que se’ns han imposat els darrers anys. I ja era hora.

I és que jo ja ho he dit unes quantes vegades. Els valencians hem tornat a la feina.

I quan vegada ens hem posat en marxa, som difícils d’aturar. Per això els nostres governants saben que no es poden relaxar. Que encara no han aconseguit cap infraestructura important. Especialment les inversions en l’Eix Mediterrani, que ens és absolutament vital. Fins i tot l’empresariat valencià l’ha començat a exigir. És qüestió de supervivència. I ells, ls qui ens governen ara des de la Generalitat,  saben, o han de saber que els empenyerem cap avant. Allà a l’Altiplà, comença a ser-nos igual, que hi haja algú en funcions o de titular de la plaça. Nosaltres necessitem el pa sencer perquè ja no ens alimenten molles.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!