Des de la Plana

Han calgut deu anys per tal que el cap de seguretat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana declare davant de la comissió d’investigació del Parlament que va sentir com la Gerent i el Director Adjunt d’explotació es referien al llibre d’avaries amb una expressió del tipus «el tema del llibre d’avaries ja està resolt. No hi haurà cap problema». Aquell llibre va desaparèixer, com també ho va fer la caixa negra del comboi sinistrat.

Tanmateix, la mateixa persona, també ha declarat que abans de declarar, tots els testimonis van ser alliçonats curosament per tal que donaren les respostes que després van donar.

El més gros és que, en aquest cas, el de l’accident del metro del dia 3 de juliol de 2006 hi va haver 43 morts i 47 ferits. I encara, a hores d’ara, cap d’aquells delinqüents que van mentir, van organitzar una trama per a mentir i enganyar i van fer desaparèixer proves que els incriminaven, està tancat a la presó per aquells fets. I estem parlant de 43 morts per un cúmul de negligències, estalvis en seguretat per tal de malbaratar amb trames de corrupció i, possiblement, coses pitjors.

Vista la diligència de la Justícia en altres casos, em resulta curiós que en aquest s’avance tan lentament.

Malgrat tot, estic segur que s’acabarà fent justícia. El que no acabe d’entendre és com pagaran les morts. Una indemnització econòmica no em sembla el més adequat, especialment si els culpables s’acaben declarant insolvents i el pagament ha de recaure sobre l’Administració Pública. Soc absolutament contrari a la pena de mort. I no pense que l’esperança de vida de qualsevol dels implicats siga prou alta com per a poder complir els anys de presó que haurien d’estar per tal de complir íntegrament la seua pena. Tal vegada caldria aplicar-los una pena heretable, però els seus hereus podrien renunciar a l’herència. Realment, no se m’acut manera d’aconseguir que paguen pel que han fet.

I encara hi ha qui els defensa i qui els ha votat. Em costa de creure.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!