Des de la Plana

Ara mateix tothom sembla desconcertat. D’una banda, sembla que les CUP ja han decidit que mai investiran Artur Mas; però d’altra, fa l’efecte que Junts pel Sí no està disposat a canviar de candidat. Per la seva banda, els unionistes, més enllà de fer tímides propostes a uns o altres, sempre a canvi de renunciar a “vel·leïtats” independentistes, tampoc sembla que estiguen massa confiats. Avui, que és l’endemà de la reunió dels representants de les CUP i del seu comunicat, ells mateixos ens expliquen que encara està tot obert. I que la veritable decisió la prendran més endavant.

Mentre tot això passa, la gent estem impacients. Cada dia més. I em sembla natural, perquè ja fa molt temps de la constitució del Parlament i encara estem on estàvem. Bé; on estàvem exactament no; perquè el Gobierno Central ja ha començat a estrènyer encara més les finances catalanes. De passada, ha aprofitat un recurs que ja va aplicar el passat Govern Valencià del PP i ha començat amb les sancions econòmiques a l’ANC o a Omnium. I, per xi amb això no n’hi hagués prou, el divendres comença la seva campanya electoral amb un Albert Rivera que ix a totes les televisions (als reportatges del National Geographic encara no, de moment. Allà té més presència la mamba negra). I encara que faça el ridícul demostrant la seva incultura disfressada de grans coneixemtns, tothom sembla disposat a riure-li les gràcies. No com a Pablo Iglesias, que ni les gràcies li riuen. Del PP i el PSOE, ni en parle, perquè crec que no paga la pena. Ells sols ja s’aniran desfent. Llei de vida. Només cal que recordeu que el PP és l’hereu d’Alianza Popular (possiblement per no haver de pagar els deutes).

Doncs això. Es veu que ara esperem el resultat del 20N com si per això hagués de canviar alguna cosa. Però per als catalans no canviarà res. No patiu. Ni tindrem Corredor Mediterrani, ni cap millora de cap tipus. Ni podrem gestionar els nostres diners ni les nostres minses infraestructures.

Tal i com estan les coses, només es pot continuar endavant amb la independència. La resta, fum de canyes. De manera que cal esperar que encara s’arribe a alguna mena d’acord per tal de desencallar una situació entre els uns i els altres que només afavoreix l’adversari (l’enemic, tal i com ens tracta des de fa centenars d’anys). Perquè, això sí. Tots, CUPS i JxSí afirmen que no volen arribar a una repetició de les eleccions. Doncs no em sembla gaire difícil. Cal que ells ara arriben a un acord. I si no ho fan, que sàpiguen que no podran esperar cap mena de comprensió per part de ningú. Ni del Poble Català ni tampoc del Poder Central de la Messeta. Ni Roma ni Madrid, no paguen traïdors.

Continuem esperant, però els més de dos mesos que ja s’han perdut, em semblen això: perduts.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!