Des de la Plana

Els unionistes, a falta de qualsevol altre argument plausible, ara alternen els cants de sirena amb els insults més barroers. Com a mostra dels segons, només cal esmentar els tweets relacionats amb el terrible incendi d’Òdena. I, per esmentar-ne només un, destacaria el del senyor Santi Rodríguez, que es veu que és diputat del parlament pel Partido Popular. Com aquest comentari es comenta sol i la resta només són gasòfia, d’això no en parlaré més. No s’ho val.

la resta sí que és més interessant. Perquè que ara, de cop i volta, després de dècades de no ser possible, algú ens vinga a voler fer veure que es pot canviar la Constitución Española només amb un canvi de Gobierno, quan resulta que això necessita dos terços del Parlamento, fer unes eleccions, que les tornen a guanyar els mateixos que han promogut el canvi de la Constitución, refrendar-ho en un Referèndum (paraula maleïda, no ho oblidem) i que finalment s’aprove el canvi pel Congreso i el Senado pels mateixos dos terços d’abans, és senzillament ridícul.

Perquè, a més a més, tot això és mentida. Recordem que, per a canviar la Constitución, només cal una telefonada d’algú important. Com ara l’Àngela Merckel o d’un dels seus col·legues. I aleshores, en només un dissabte per la nit, es canvia la Constitución per tal d’adequar-la a la nova normativa europea o al que siga que els manen els qui els manen. Però és que allà es jugaven directament la fallida.

De manera que ara, als unionistes que ens volen convèncer que és millor fer-los cas a ells que seguir pel camí cap a la Independència que ja ha mamprès el Poble de Catalunya, només se’ls poden concedir dues possibilitats serioses:

a) Realment pensen que la seva proposta és la millor. En aquest cas, costa de creure que no troben cap argument de pes per oposar als independentistes. L’únic que diuen, és allò de la “llista de Màs”, oblidant que la llista no és d’ell i també que per a triar, els independentistes tenen la llista de la CUP. O no troben més arguments o no ens els volen explicar. En aquest primer cas, caldria pensar que van de bona fe, però que no donen per a més. La segona possibilitat és impossible.

b) El que pretenen és que tot continue igual. En aquest cas, només se m’acut la possibilitat que a ells ja els va bé, com estan les coses. I ens volen enredar per tal que els fem cas i deixem de seguir el camí que realment ens pot dur a un canvi de situació. Si és així, tant se’ls en fot, de la situació de Catalunya, dels catalans, de la llengua, del finançament, del menyspreu i del tracte colonial. Si fóra aixina, aquests unionistes serien mala gent. L’únic que voldrien és continuar vivint com fins ara.

Per tal de comprovar quina de les dues possibilitats és correcta, se m’acut mirar els currículums de cadascun dels polítics unionistes, per veure què han defensat, com i davant de qui en els darrers temps. Per exemple, els darrers deu o quinze anys.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!