Des de la Plana

La flamant Carolina Punset insisteix en la inutilitat del model d’immersió lingüística i en les bondats del “trilingüisme”. Però deixa de banda un parell o tres de coses. Més enllà del que sembla un odi envers el català (valencià al País Valencià), no té en compte que:

1.- A les classes de qualsevol llengua al País Valencià, s’insisteix molt en la gramàtica i en les normes d’accentuació, i normes ortogràfiques, etc. Però es parla poc i es llegeix menys. El resultat final són alumnes que, després d’estudiar molts anys una llengua, no saben redactar un text de cinc línies. Això, sense comptar la gran quantitat de faltes d’ortografia que cometen.

2.- Per aprendre anglés, per exemple, la resta de països europeus deixen les sèries de televisió o els dibuixos animats en versió original. Per contra, a l’Estat Espanyol, tot ha d’estar doblat al castellà. El resultat final és que els espanyols mai arriben a parlar anglés (encara que l’estudien). Com exemple, després d’aprovar el segon curs de batxillerat, als estudiants se’ls homologa el nivell A2 de la Universitat de Cambridge. (el segon de sis nivells possibles, que no té cap mena d’utilitat enlloc).

3.- Per a poder donar classes en anglés, per exemple, caldria disposar de professors de l’assignatura que es vulga impartir nadius. Pensar que es pot impartir una matèria qualsevol amb una qualificació mitjana d’anglés (B2 de Cambridge) només indica ignorància.

4.- L’Estat Espanyol, des de sempre, es caracteritza per ensenyar molt malament les llengües estrangeres. A tall d’exemple, és l’únic país europeu on el Primer Ministre només parla castellà. De la mateixa manera que ho feia el seu predecessor. Fins i tot, quan s’escolta parlar anglés al Ministre d’Afers Exteriors, el seu anglés sona fatal.

5.- Segurament, la senyora Punset ignora que els valencians ni tampoc el seu Conseller d’Educació no som babaus. I també que, qui més qui menys, parlem valencià, castellà i alguna miqueta d’altres llengües. De molt antic, hem segut comerciants i hem necessitat entendre’ns amb els clients, que solen ser de lluny. I hem descobert que no hi ha llengües més importants. Que, senzillament, cada poble té la seva. I també que, per a vendre qualsevol producte, és important parlar la llengua del client.

6.- Tot plegat, les seves paraules semblen més una provocació que qualsevol altra cosa. Però ella sola es desqualifica ofenent aquells que suposa que l’hem de votar. Als valencians. A tots. Als que saben més i als que en sabem menys. I ofenent-nos no aconseguirà que la votem. Ni ara ni mai.

Per cert. Si tan sap la senyora Punset, perquè no diu en valencià que el valencià no serveix de res? O és que tampoc en sap?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!