Des de la Plana

A les eleccions europees del 25 de maig del 2014, Podemos va obtindre uns bons resultats. I aquests van ser encara millors en alguns territoris (cal recordar que per a les eleccions europees, tot el territori espanyol és circumscripció única). Un d’aquests fou el País Valencià. Aleshores, Compromís encara no s’acabava de creure el seu propi poder i van anar plegats. I fixeu-vos que a la pàgina de resultats del Ministerio del Interior, Compromís ja no apareix (què curiós).

Ara fa poc, el 24 de maig del 2015, es van celebrar les eleccions municipals i autonòmiques. El resultat de Podemos i el de Compromís van ser espectaculars, però amb una diferència.

Al País Valencià, Compromís va treure 19 diputats (452654 vots) i Podemos 13 (279596 votants). Això es va aconseguir després d’una enorme campanya mediàtica de tots els mitjans tradicionals (de fora, perquè mitjans en valencià al País Valencià no en tenim) enaltint els enormes resultats que anava a obtindre Podemos (per l’esquerra) i Ciudadanos (per la dreta tot i que a ells diuen que són d’esquerra o de res i de tot). De Compromís, ni se’n parlava.

A més a més, Compromís va aconseguir l’alcaldia de València, entre moltes altres, més de quaranta, després de vint-i-quatre anys de poder ininterromput de Rita Barberà.

Esquerra Unida, que només va aconseguir 109000 vots, va quedar a poc d’arribar al 5% i va perdre els seus cinc diputats.

El cas és que, immediatament, van començar les maniobres per tal de bastir una coalició entre Compromís i Podemos per a presentar-se junts a les eleccions generals del proper novembre. L’argument és, únicament, que «junts, sumem» o alguna de les seves variacions.

Però hi ha un parell d’aspectes que pense que s’han de tindre en compte.

1.- Ara mateix, és Podemos qui té necessitat de Compromís. No a l’inrevés. Al capdavall, al País Valencià hi ha un partit amb 450000 vots i un altre amb «només» 279000.

2.- Podemos, des que ha aparegut en escena, ha tingut molts canvis. I tots no han sigut per a bé. Recordem que, immediatament després de les eleccions europees, quan aconseguí 5 diputats, aquests van votar en favor del català; però poc després un d’ells, Carlos Jiménez Villarejo ja es va mostrar en contra del dret dels catalans a decidir el seu futur i va acabar dimitint del seu càrrec. Al mateix temps, el líder carismàtic del Podemos, Pablo Iglesias, ha anat canviant el seu discurs progressivament de manera que el puga adaptar al seu veritable objectiu, que sembla ser aconseguir ser President del Govern Espanyol.

3.- la gràcia que té Compromís, és que és un partit valencià. Que s’ha forjat i ha crescut en un context hostil i difícil fins aconseguir un triomf històric que li ha permés entrar en el Govern valencià. I que, com no té cap vincle de subordinació amb cap partit espanyol, pot defensar els interessos dels valencians sense cap por, allà on siga menester. Justament, aquesta és la tasca que tan bé està fent l’únic diputat de Compromís al Congreso de los Diputados de Madrid, Joan Baldoví i Roda, on cada vegada que en té ocasió deixa clara quina és la veritable (i lamentable) situació del País Valencià i dels valencians i qui en té la culpa.

4.- Molt em tem que si Compromís i Podemos s’uneixen per a les properes eleccions generals, d’aquesta unió se’n derivaran dues conseqüències:

a) Més prompte que tard, Compromís quedarà subordinat a Podemos. Per allò tan i tan suat de «vosaltres sou un partit més local i nosaltres som d’abast nacional».

b) Compromís ja no podrà defensar els interessos dels valencians quan aquesta defensa entre en conflicte amb els interessos de Podemos allà on siga. Cosa que serà segura, perquè si Podemos vol guanyar vots a Espanya, ha de parlar allà en contra dels catalans i dels valencians. No té cap més remei. I els valencians ja n’estem fins al cap de pagar i no rebre res a canvi.

c) I, amb més immediatesa. Si s’uneixen, és molt probable que més que sumar, comencen perdent vots. Fixeu-vos sinó, en el gran nombre de signants del manifest en contra d’aquesta unió que, al meu parer, és tan inoportuna com indesitjable.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!