Des de la Plana

Tot va tant de pressa que sembla una muntanya russa. Encara era ahir quan els grecs van votar No a les condicions imposades per la Troika. I ho van fer amb molta claredat: 62 a 38. I això, malgrat tot l’allau de missatges apocalíptics que els van llençar des de totes les institucions implicades. Des del FMI fins el president del Parlament Europeu.

Aquest matí, a primera hora, el ministre d’economia grec, Varoufakis, ja havia dimitit per a no ser un obstacle en les negociacions. I ho ha fet amb un somriure. Mentre, a l’altre bàndol, les cares, a més a més de molta ràbia, semblen reflectir desconcert. Semblen sorpresos. Malgrat tota la campanya de pressió a favor del SÍ, els grecs no s’han espantat. Els han ignorat i han votat NO. No fan tanta por com es pensaven.

Però també és normal. Imagineu que us van retallant el sou, les pensions i que cada vegada tanquen més empreses i negocis i hi ha més i més gent a l’atur. I que us expliquen que heu de continuar sacrificant-vos vosaltres mentre els rics continuen sense pagar gaires imposts. I que els pobres passen del 15% AL 50%. Segurament, també votaríeu en contra. I ara, tot és preparar noves propostes, deixar portes obertes i tractar d’amenaçar; però el que no poden defugir és un resultat de referèndum. Sembla que aquesta mostra de democràcia directa i clara els ha deixat descol·locats.

I el pitjor és que ara hauran d’explicar que Grècia no pot tornar el que deu. Que caldrà fer reformes a Grècia. Que ja fa anys que s’havien d’haver fet, però que ells, els qui ara estan desconcertats i en silenci, van ser els qui van permetre que no es feren quan era temps i que, malgrat que sabien el que passaria, van donar llum verda als préstecs. I ho hauran d’explicar a la resta d’europeus. I hauran d’explicar que caldrà perdonar una part del deute. I que, tal i com estan les coses, això ho haurem de pagar els europeus.

I per damunt de tot, hauran d’evitar que els europeus pensem que ells, els grans responsables d’aquesta Troika tan dogmàtica i tan ineficient, no són res més que una colla de lladregots sense vergonya. Perquè si ho pensem, poden prendre mal. No per lladres, que prou que ho semblen. Per inútils, que és pitjor.

De moment, les borses cauen. I, en especial, els bancs. Aquells mateixos bancs que era tan fonamental salvar per conservar i mantenir el “sistema” i que, quan els convé, desnonen a les famílies sense cap mirament. I el BCE ha annunciat que continua recolzant els bancs grecs, mentre la cancellera Merkel i el primer ministre Hollande, insisteixen advertint al govern grec. “El temps s’acaba”. Això és cert; però per a tots. No només per als grecs.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!