Des de la Plana

Josep Usó

19 de maig de 2015
2 comentaris

Alerta, que van forts.

thumb_474__4Sembla que, per més que ho vulguen evitar, les coses són com són. I pareix que no els ixen els comptes. A cinc dies de les eleccions locals i tres mal comptats per al final de la campanya, es veu que el PP té clar que no té cap possibilitat d’evitar el desastre. I els nous, els de Ciudadanos i els de Podemos, perquè els de UPyD ja semblen deixats de la mà de Déu, tampoc no creuen que vagen a guanyar tant com diuen els qui els patrocinen i promocionen.

Així que han decidit, de manera universal, tirar pel dret. I així, en poques hores, m’assabente dels incidents del pavelló de la Nova Icària, on els partidaris del PP van agredir a uns pocs manifestants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca que van anar-hi a protestar. Amb molta raó, perquè mentre els polítics de sempre van prometent fum a tort i a dret, es continuen desnonant famílies. I els mitjans de comunicació, en general, no en diuen res. I es van veure imatges molt impactants. Massa. Com les expressions que s’hi van poder sentir. Que ara vinga el candidat del PP a Sabadell a dir que va “entrebancar” i no agredir al membre de la PAH només significa que aquest senyor no s’ha assabentat que les imatges dels incidents (amb so inclòs) s’han escampat per les xarxes socials. Amb els mitjans que hi ha ara mateix, si no vols que es sàpiga el que fas, no ho faces.

Però és que el candidat número nou de la candidatura de Ciudadanos a Manresa, després de denunciar una agressió, va ser detingut. I el resultat és que ell i un altre senyor es van barallar i es van trencar un dit i un canell cadascú i, a banda, el candidat de Ciudadanos, el braç trencat. Això em sembla una senyora baralla.

I ICV i EUiA fa plegar el número 9 a Cerdanyola del Vallés per comentaris antisemites i homòfobs.

O Ciudadanos retira la candidatura a Barberà del Vallés perquè el seu cap de llista havia segut candidat de PxC.

S’han detingut quatre persones a Barcelona i una a València (a més d’una quinzena més al País Basc) acusades d’enaltiment del terrorisme i missatges difamatoris a través de les xarxes socials. Crida l’atenció que no s’haja detingut, per aquest mateix motiu, cap dels qui ataquen, insulten o amenacen catalans. Però no passa res.

També, sor Lucia Caram explica que, abans del 9-N va rebre amenaces de mort. Però es veu que, malgrat que l’han cridada a capítol des del Vaticà i tot, no està disposada a callar.

Això sense comptar les declaracions de personatges com Rita Barberà, que en comprovar que als mercats li criden i no per dir-li guapa, s’emprenya i afirma que tot és un muntatge de Compromís. O les d’Esperanza Aguirre que, envoltada de fem per totes bandes, afirma que si es vota a Podemos mai més es votarà amb llibertat. O els mateixos de Podemos, que no volen ser hereus dels qui prediquen la violència…

Em sembla que, malgrat que en les eleccions del diumenge només es juguen les alcaldies, les diputacions i el poder en les autonomies (de moment res més) els qui ara estan a la poltrona ja veuen que, segurament, hauran de plegar. I no els agrada. I han pensat que, si no tenen cap altre argument, al capdavall sempre els quedarà la violència.

Doncs, no. Aquest recurs tampoc el tenen. Perquè el seu problema rau en que els temps han canviat. Els mitjans de comunicació tradicionals ja no condicionen l’opinió pública. Això es va veure ja fa anys, en les eleccions immediatament posteriors a l’11M del 2004. En aquell moment, les xarxes socials van desmuntar una gran operació de desinformació. Ara, deu anys més tard, les pantalles del mòbils són tàctils. Ja no tenen botons. I el percentatge de persones que s’informen a través dels mitjans tradicionals deu ser molt baix. Especialment entre els joves.

I això és, també, una de les coses que es veu que no han entès encara els qui seuen a les poltrones. De “dretes” i “d’esquerres”. Perquè, al capdavall, tots ells comparteixen una mateixa idea d’Espanya. Monolítica, monolingüe, catòlica, apostòlica i romana, amb només una cosa de cada. Una capital, una ciutat important, un aeroport important, un polígon industrial, un equip de cada esport, un… i tot a Madrid. I tot controlat pels de sempre. Pels qui posen i treuen polítics mediocres que els permeten mantindre el “seu” negoci. I a la resta, només ens deixen treballar i callar.

Per això ara, veient que se’ls en va de les mans el joguet, el volen retindre amb violència. Però no ho podran fer. qualsevol amb un simple mòbil a la mà, els desmunta la versió.

Segurament, no tindran més remei que negociar en unes condicions que no els agradaran gens ni mica; però al capdavall, són ells qui s’han entestat en arribar fins les eleccions del diumenge mantenint la seva versió de tot plegat. Ara, només es tracta de convèncer la gent. O d’anar plegant veles.

Mentre, una bona notícia. Una altra. El Parlament Danès, aprova la moció sobre el dret a decidir dels catalans. Ho veieu, que senzill és, resoldre els problemes parlant?

Per cert, que m’oblidava. Moltes gràcies, Dinamarca.

  1. Fent un cop d’ull d’orient a occident, el nivell argumental i dialèctic dels que es volen fer veure com uns nous Robins dels boscos semblen copiats dels clients d’un burdell de carretera qualsevol… Començant pels “cuperus” [http://www.naciodigital.cat/noticia/87580/david/fernandez/bustos/entrega/armes/rendeix-te] i seguint pels C’s, BeC i tutti quanti.
    Sembla ser que alguns (incloent’hi el sr. Bosch) els hi agradaria estar en un teatre intentant fer riure [sic] al públic. I l’únic que consegueixen és escalfar l’ambient i crispar la gent.

    Em se d’un que s’ha tret el bigoti fa poc que deu estar ben content (sobretot per la forma que es comporta el servei d’ordre del seu partit).

    Atentament

    1. Ja té raó, ja. Afortunadament, aquest senyor que ja no du bigoti, quan parla, ho segueix fent tant malament, que amb obrir la boca ja puja el preu del pa. Gràcies pel seu comentari.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!