Des de la Plana

La nostra societat està malalta. No trobe cap altra explicació. En poques hores, s’han produït esdeveniments que haurien de ser prou colpidors com per fer que tothom estigués preocupat. I no m’ho acaba de semblar.

D’una banda, ahir es va enfonsar l’enèssim vaixell precari farcit de fugitius (oficialment s es veu que se’ls ha d’anomenar immigrants) precedents d’Àfrica. Les fons varien. Alguns parlen de 700, altres de 950 desapareguts. I tots ells amuntegats en un pesquer que tan sols feia vint metres d’eslora (de llarg).

L’alcaldessa de Lampedusa, l’illa on acaben havent de soterrar gran part dels cossos recuperats d’aquesta mena de tragèdies ja n’està fins al capdamunt de tombes anònimes a una illa que tan sols té uns cinc mil habitants. Però, malgrat que els morts al mig de la mar per aquesta causa ja depassen de llarg el miler només en el que duiem d’any, la Unió Europea no sembla considerar-ho un problema. De la mateixa manera que no ho sembla l’existència de les terribles tanques plenes de ganivets que hi ha a Ceuta o a Melilla.

Si per alguna cosa s’esmenta habitualment aquests «immigrants» és per considerar-los culpables del que siga.

Però els mateixos mitjans que ara ens expliquen aquesta tragèdia, no són tan explícits quan es tracta d’explicar perquè aquesta gent fuig de sa casa, del seu país, de la seva terra. Com és que a Libia ara es veu que estan pitjor que amb Gadaffi, si allò es veu que no podia ser. O per què fugen de Biafra, de tots els països centreafricans o fins i tot de Bangla Desh, d’on es continuen extraient recursos naturals sense cap mena de mirament. O explotant la gent sense cap escrúpol.

Ni tampoc sembla gaire important lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones.

No. L’únic que sembla preocupar als grans medis informadors d’aquesta societat són les malifetes dels desalmats membres de l’ISIS, que en perpetren una rere l’altra, superant-se en bestiesa. I es pretén desacreditar els musulmans i qualificar-los a tots d’integristes perillosos, però sempre des d’una perspectiva cristiana integrista. (Aquest, no em resisitisc a esmentar-lo, seria el cas de l’inefable Ministre de l’Interior).

Trobe a faltar alguna explicació més concreta. Alguna disculpa per tractar de demostrar al món que uns quants buròcrates tenen l’exclusiva de la veritat quan només han aconseguit crear problemes a la gent amb els seus problemes. Aquest seria el cas dels grans buròcrates de la UE. Per no esmentar els caps del FMI, que pel que sembla és una societat sistemàticament presidida per grans delinqüents. Això sí, a primeres hores de la vesprada, els responsables de la UE han decidit que afegiran a la seva utilíssima reunió als ministres de l’Interior, per tal de veure què es fa. I, per exemple, dels que més reclamen està el Regne d’Espanya, que és qui manté les tanques amb ganivets i els anomena “concertines”.

I ara, per acabar-ho d’adobar, m’assabente que un alumne, segurament sense cap problema anterior detectat, ha assassinat un professor a un institut de Barcelona. Es veu que el noi ha patit un brot psicòtic. I, com que la llei del menor no permet imputar a les persones menors de catorze anys, no se li pot fer res. Això significa, curt i ras, que aquest crim no ha segut comès, tècnicament parlant. També colpeix el fet que el menor en qüestió ha ferit altres quatre persones, dos professors i dos alumnes. I es veu que tenia una llista negra de professors i companys que “li queien malament” i als que ja havia comentat que “els anava a matar”. Ara està ingressat a un hospital fins que s’aclarisca la seva situació.

D’aquest cas, tres consideracions:

M’ha semblat escandalós el tractament del fet en els mitjans de comunicació. Pel matí, era més important el resultat del futbol de la jornada del cap de setmana que la resta. Als noticiaris del migdia, la informació resultava massa morbosa, massa centrada en els detalls escabrosos i en el fet que es tracta d’un institut de Barcelona.

Terrible m’han semblat algunes opinions de xarxes socials, on ha tornat a aparèixer la catalanofòbia més visceral i cerril. Espere que algú prenga mesures, però tinc els meus dubtes.

I, finalment, considere que aquest fet, terrible en sí, no és un cas aïllat. Ara ha esclatat aquest cas, però els docents n’estem tips de denunciar casos nombrosos d’alumnes que es neguen a treballar, a fer res, cap esforç. De la mateixa manera que se’ns va dient que l’escola és un lloc per educar i no tant per ensenyar. Lamente discrepar. L’educació s’adquireix, o no, dins de la pròpia família. És evident que a l’escola no es pot ensenyar que robar, matar, violar i pixar-se al mig del passadís, pose per cas, no es fa. Això s’ha d’ensenyar a casa.

Però, mentre el nivell de l’ensenyament va baixant irremeiablement, al menys al País Valencià, la gran preocupació de les administracions sembla ser “l’educació per competències”. Una entel·lèquia que ningú no entén. Com l’educació en valors, per objectius, la transversalitat o l’educació per projectes. Aquestes són algunes de les frases i paraules rimbombants i buides que s’han anat fent servir en l’ensenyament en els darrers anys. Tot això, al temps que cada vegada hi ha menys hores per aprendre Matemàtiques, o Ciències en general, mentre el domini de qualsevol llengua és patètic i resulta molt difícil aconseguir que determinats alumnes, senzillament, deixen treballar als seus companys.

I, quan es troba un alumne massa mogut, ara està de moda el TDAH. Però d’això ja en parlarem un altre dia.

Finalment, i per acabar amb aquest tristíssim post, una notícia que la resta ha deixat en segon pla. Una jove de dinou anys, ha mort atropellada per un tramvia a la ciutat de València. El fet és encara més tràgic perquè no ha vist vindre el tramvia perquè estava concentrada en la pantalla del seu mòbil. És evident que hi ha activitats que són molt perilloses. Però si ho esmentes, de seguida et cataloguen d’endarrerit en les noves tecnologies, retrògrad i de coses pitjors.

A totes les víctimes esmentades, que descansen en pau. I la meva més sincera condolència a les seves famílies.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!