Des de la Plana

Josep Usó

31 de març de 2015
0 comentaris

Bon colp.

thumb_474__4Justament ara, que els espanyols es pensaven que tocava una treva per la Semana Santa, va i els independistes catalans arriben a un preacord. I no un acord qualsevol, no. No es tracta només d’un full de ruta perfectament traçat des d’ara mateix fins la consecució de la República Catalana. I que comença, donant caràcter plebiscitari a les eleccions del proper 27 de setembre. Que només amb això ja n’hi hauria per llogar-hi cadires. És que, a més, d’eentrada ja hi són Convergència, esquerra Republicana, la ANC, Omnium Cultural i la Federació de Municipis per la Independència.

Gairebé tothom! Han degut pensar a l’altra banda.

Es veu que el colp ha segut tan fort, que només l’endemà ha pogut eixir el Preshidente, un Mariano Rajoy que ja sembla que ho dona tot per perdut, a dir allò de aquest full de ruta va en contra del camí de la Història. Frase molt grandiloqüent, si es vol, però com tantes altres del mateix autor, buida.

També ha eixit el senyor Iceta, anunciant que aquest full de ruta mena, directament, al precipici. I ell bé en deu saber, de precipicis i penya-segats, perquè ara ell és l’encarregat d’aconseguir que el PSOE no quede definitivament convertit en un residu. De manera que, a manca de cap proposta de cap tipus, es limita a fer els cors de don Mariano. I fins i tot esmenta la presó. Després de més de trenta anys de dirigent del PSOE, es podia esperar una mica més, d’aquest home.

Els d’Esquerra Unida i Alternativa, ràpidament s’han despenjat d’aquest full de ruta, no fos cosa. A ells els sembla que ja els va bé, allò de sí, però ara veuràs; pot ser no tant o millor una mica més però no massa. Ells tenen un full de ruta propi que és com aquell iogurt de llet descremada de cabra criada només amb tiges de magreta de quatre fulles i criada en la vessant més assolellada d’una muntanya no massa alta. Que no existeix, de pur eteri. Per entendre’ns, independents, però dependents i federats amb Espanya.

I els de C’s i els de Podemos no sé què estaran pensant, perquè tampoc no els he vist amb titulars massa engrescadors. Sembla que tenen més problemes per aconseguir arribar a les seves pròpies expectatives al que resta d’Espanya en les imminents eleccions municipals i autonòmiques. El resultat d’Andalusia, els ha deixat una mica pensatius. Molt satisfets de boca enfora, però preocupats.

I per acabar-ho d’arrodonir, va i la CUP sembla que també s’afegirà al full de ruta, que és molt obert i permet prou modificacions i adaptacions per tal que tothom que vulga es puga sumar.

En resum; que lluny de desinflar-se, l’independentisme continua endavant sense parar massa esment en les jugades que continua fent l’adversari. Que les fa i les continuarà fent. Possiblement fins la Independència i més enllà i tot. Però sempre corrent al darrere de la pilota.

Així que ara els somriures tornen a florir al bàndol català, mentre que el bàndol espanyol torna a treure aquell poc sentit de l’humor que els caracteritza. I, fins i tot, aquella manera de dir i fer amb les vísceres i no amb el cervell que tantes vegades els ha dut a mala fi.

Tan és així, que s’han vist obligats a practicar detencions a partir de piulets terriblement ofensius cap a les víctimes d’un accident aeri. Ja veurem en què acaba.

I, a tot això, al País Valencià, cada vegada sembla més clar que el regnat del PP s’acaba per moments. La seva desesperació és ja molt evident. Ara ja van aprovant lleis de senyes d’identitat sense senyes i sense identitat o destituint alcaldesses la vespra que comence el judici. Davant el somriure de la gent que cada vegada s’estén més i més malgrat la crisi terrible que patim i que ens ofega, la seva impotència és total. Fa tot l’efecte que no tenen ja cap esperança en ressuscitar, aquesta vegada.

Ah! I per acabar, una obvietat. Tot el full de ruta descansa en una pedra clau. El resultat de les eleccions del 27 de setembre. I aquest ha de ser clar i no depèn de ningú més que dels votants. És a dir, de nosaltres. Si ho fem bé, tot anirà rodat. Si ho fem malament, la culpa serà nostra, només. Però ho farem bé. Molt bé. I si no, espereu a veure-ho, que ja queda poc.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!