Des de la Plana

Josep Usó

29 de març de 2015
0 comentaris

La promesa.

 

imagesEl molt honorable Alberto Fabra (sometimes called Moniato) ara promet el 80 % de les classes en anglès (si guanya). Es veu que ja tenen coll avall que amb les promeses habituals ja no tenen cap possibilitat. Al capdavall, no ens hem cregut que estava millorant l’economia. Ara que ha plogut, fins i tot els diaris en paper han hagut de reconèixer que amb la pluja s’ha fet evident la situació de xabolisme que hi ha, per exemple, a la Plana. Prometre més bous pel carrer tampoc no sembla que els haja anat bé. I llençar les campanes al vol perquè la indústria genera dos (2) treballs nous cada dia quasi fa riure.

D’altra banda, el cap de l’honorable, el badallador Mariano (no confondre amb aquell personatge de Forges. Aquell fa gràcia) sembla que l’ha deixat al capdavant de la candidatura perquè ningú més hi vol anar. De moment, com a concessió, encara no li ha fet posar-se una cinta blanca al cap.

Per això ara promet les classes en anglès. Això ell, que no sap parlar ni en castellà (de valencià o anglès no parle, que ell es va definir una vegada com a castellanoparlante). No promet, per exemple, que construirà el centre Cremona. O que no en tancarà d’altres. O que no seguirà finançant els col·legis de l’OPUS en detriment de l’Escola Pública, que per molt que això el rebente és la seva, la que ell ha de defensar. Ni que deixarà de tancar línies en Valencià (el Català parlat a la manera de València, que diria l’inoblidable Ovidi Montllor). Ni que deixarà d’afavorir la colla d’analfabets funcionals que proclamen les absurditats més absolutes sobre una llengua que desconeixen. No; a aquests els afavoreix. L’únic que sembla que li interesse és que els xiquets valencians puguen estudiar el 80% de les classes en anglès. Es veu que per a ell, l’anglès és el non plus ultra. L’idioma estranger. L’únic. El més plus. Ni se li acut que els alemanys parlen Alemany, o els russos Rus. O els xinesos Xinès (del Xinès al sistema educatiu valencià se’n podria fer un altre article). Per no saber es veu que ni s’adona que si les classes es feren en anglès ja no es podrien fer en el seu Castellà tan estimat.

Però ara, quan ja veu que ho té tot perdut, promet, que de prometre ningú es fa pobre. I clar; donada la seva situació d’indigència, econòmica i de coneixement, no pot prometre grans infraestructures com el Corredor Mediterrani (que mai han arribat ni se les espera). Ni tan sols l’AVE a Madrid, engresca. Perquè per allà no se’n van les taronges valencianes ni se n’aniran tampoc.

Ni pot prometre que millorarà el nivell i la qualitat de l’ensenyament valencià. No. De fet, és el primer que es vanta d’aplicar les barbaritats i ocurrències d’un senyor de cognom Wert. (del seu cognom no faré ni un acudit. No s’ho mereix). Però de retruc, ens amolla això de l’anglès. Com podia haver afirmat que, si guanya, pintarà totes les aules de color de rosa. O que els estudiants valencians hauran d’acudir a classe vestits amb uniforme de rodador de bous.

Per a bé o per a mal, cada vegada més estudiants valencians se’n van fora a estudiar. O desprès d’haver acabat els estudis. I la major part, com és normal en gent que emigra de jove, no tornarà. Això no el preocupa, a ell, al senyor Fabra. Al capdavall, tampoc no té on anar. Afortunadament, només li resten cinquanta sis dies. I prou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!