Des de la Plana

Josep Usó

28 de febrer de 2015
0 comentaris

Comença març. Comença la primavera.

Avui mateix, Compromís ha proclamat els seus candidats. Mònica Oltra a la Generalitat, Enric Nomdedeu  a l’alcaldia de Castelló, Vicent Marzà cap de llista per Castelló, Enric Morera per València, Mireia Mollà per Alacant…

Es respira il·lusió i confiança. Per primera vegada en dècades es veu vindre un canvi profund al País Valencià. Després de molt temps, massa, de govern despòtic i sense entranyes per part d’una colla de lladres analfabets i sense escrúpols, ara es veu que estem a punt d’eixir d’un túnel que semblava incacabable.

Per cert, ara que es veu que és temporada de debats per a veure com va la cosa als parlaments, va ser tot un plaer veure el repàs que li va donar Morera al encara president Fabra. I un goig, quan ja li parlava com si hagués acabat de passar (“Ara quan estiga a la oposicició…”). I l’altre, callat, sense poder dir ni fava. Què havia de dir, si li deien la veritat i ell, a més a més, no sap ni parlar.

Més al nord, al Principat, el Estado Espanyol ha donat una nova embranzida als independentistes amb la sanció al jutge Santiago Vidal. Molts i molts indecisos ja han deixat de ser-ho, a hores d’ara, o estan a punt de fer-ho. Només falta que s’acabe allò que fa ICV a Sabadell per a decidir que ells volen ser un estat lliure i sobirà dins d’una Espanya Plurinacional. Com ser gallina lliure al cau de les raboses, per entendre-ho que si no, queda fosca, la intenció d’aquells personatges. O botifler catalanista, que tot podria ser. La crònica dels fets és molt llarga i m’avorreix una mica; però em quede amb el final. Diu que si ICV no existís, caldria inventar-la. El problema és justament aquest. Que ja existeix. I sembla que ja no cal. Ni inventar-la ni res. Ja es veu que no hi ha res de concret que puguen fer. Tants anys nadant i guardant la roba, ja no s’aclareixen a nadar ni amb un pam d’agua. Ara cal parlar clar. O Sí o No. I a ells, clar, això no els convé. Vull dir als dirigents d’aquella formació política. Ja s’ho veuran, perquè la gent té altres coses per a triar, afortunadament.

Al meu poble de la gent així se’n diu “faig i faig i no faig na” (amb castellanisme i tot, ho diem; però s’entén la mar de bé).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!