Des de la Plana
Josep Usó
El prestigiós bufet de Miquel Roca és qui representa els interessos davant del jutjat nº 3 de Palma de Mallorca de Cristina de Borbón i Grècia. Aquest personatge, que figura com un dels “pares” de la constitució espanyola, després d’anys en la política es va dedicar a fer d’advocat de prestigi. I, fruit d’aquest prestigi, va ser escollit per la Casa Real d’Espanya per per representar a la aleshores infanta Cristina de Borbón per tot un seguit de delictes econòmics.
Després de proclamar que no hi havia cap indici de delicte, la seva estratègia de defensa va consistir en que l’acusada respongués més de quatre-centes vegades “no me’n recorde”, “no ho sé”, i bajanades com aquesta. En altres paraules. Es tractava de fer-la passar per absoutament incapaç de recordar res i de saber res. Gran defensa, sí senyor. Per cert. Compte, que aquesta senyora treballa per La Caixa.
Tan bé no degué anar la cosa quan ara, se la exculpa de tot (aquí el mèrit és del fiscal Horrach, que ja es deu veure de Ministre pels serveis prestats), però se li fa pagar una sanció de 600000 euros. Sembla una contradicció, però és que és molt contradictori. I sospitós. I ara va i el seu prestigiós bufet d’advocats fa l’ingrés de la multa annunciant-ho a bombo i plateret. I va, i s’equivoca de compte. El gran i prestigiós advocat Miquel Roca la caga tant que posa 600000 euros del seu client a un compte que no és. Si això us passés a vosaltres, què en pensarieu, del prestigi i de la vàlua del personatge? Spanish Brand, per descomptat.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El primer que em va passar pel cap quan ho vaig sentir, això d’equivocar-se de compte, és que volien fer veraç que la infanta és tan inútil com l’han feta semblar durant tots aquests mesos per tal d’exculpar-la. De vegades no estic segura de si són extremadament llestos o tot el contrari. Tindre elits al poder d’aquesta índole és perillós.
Moltes llums no poden tindre. Però és que es mantenen en el poder malgrat la seva ignorància. Només cal veure la mitjana dels governants dels darrers cent anys. O dos-cents. Alguna excepció a banda, la resta no arriben a mediocres.