Des de la Plana

Avui, 27-XI-2014, finalment Mariano Rajoy ha parlat de corrupció. La paraula maleïda. I ho ha fet com només ho podia fer ell. Donant la sensació de ser un mentirós i un incapaç.

Ara va i ens explica obvietats com que «hi ha polítics honestos», que «hi ha corruptes al seu partit», que la corrupció és un insult als qui han de fer números per arribar a final de mes», «que els casos de corrupció fan més mal quan afecten càrrecs electes», i flagrants mentides, com ara que ell liderarà una veritable creuada anticorrupció.

Si aquest no fora el país que és, això ens semblaria un insult. I segurament, seria el detonant per a una revolta del poble. Perquè hi ha motius. Per exemple:

1.- Aquest discurs el fa justament l’endemà de la dimissió de la seua ministra de Sanitat, Ana Mato, afectada pel cas de corrupció Gürtel des de fa gairebé deu anys. I que, fins ahir mateix encara defensava la seua innocència i volia desmentir tots els qui li deien que tindre un cotxe de luxe al garatge de sa casa regalat pel cap de la trama de corrupció i no veure’l en anys, o viatjar amb la família a despeses pagades sense dir ni piu o acceptar miler d’euros com a «confetti» per a la festa d’aniversari de la xiqueta», això no és normal.

Però aquesta dona és la mateixa que ha desmantellat el sistema sanitari públic en contra de tots, és qui ha gestionat pèssimament els casos d’Ebola que s’han donat i és qui encara ahir mentia afirmant que s’estaven pagant els tractaments per als malalts d’hepatitis C. I això és mentida. No es paguen.

I, per cert, aquesta ministra és incapaç de parlar amb una mínima coherència. A sant de què, l’ha mantinguda fins ahir en el càrrec? Si roba, no fa la seua feina i trenca o malbarata tot allò que toca i el seu cap (el senyor Rajoy) no fa res per evitar-ho, ell no n’és, de responsable?

2.- El senyor Rajoy és el president del mateix govern que, tot i no pagar els tractaments per la hepatitis C, sí que indemnitza immediatament al senyor Florentino Pérez pel fracàs del projecte CASTOR amb diners públics. I encara té la barra d’anar al palco del Bernabeu de tant en tant. Per a que el vegen. És per estar-ne orgullós. Un Primer Ministre que només parla castellà, prou malament, i que presumeix de llegir només premsa esportiva.

3.- El senyor Rajoy és un dels que apareixen en la comptabilitat de Luís Bárcenas com a perceptor de centenars de milers d’euros en negre mentre les retallades feien estralls entre la població del seu país. Quina regeneració vol començar? Regeneraciò de què? Si ni tan sols ha dimitit! Ell, vull dir.

4.- El senyor Rajoy continua sent el Registrador de la Propietat de Santa Pola (Alacant). Allà té un substitut que li administra l’empresa. Cosa insòlita a tot el món occidental.

5.- El senyor Rajoy ha incomplit totes i cadascuna de les promeses del seu programa electoral.

6.- El senyor Rajoy és el responsable d’haver indemnitzat amb desenes de milers de milions d’euros públics els bancs responsables de la crisi. Diners que hem perdut la gent i que mai recuperarem. Al mateix temps, aquests bancs escanyen a les famílies sense compassió. Tant és així, que hi ha centenars de suïcidis com a conseqüència directa de les actuacions bancàries i centenars de milers de desnonats gràcies a les mesures legals que ha impulsat, emparat o afavorit el govern. No. De tots aquests problemes, el senyor Rajoy no n’ha dit res. Només ha afirmat que ell serà capdavanter en la lluita contra la corrupció.

7.- Per cert. Una corrupció que aquest dilluns durà a la presó al seu «político ejemplar» Carlos Fabra. Encara no ha demanat perdó, per aquest recolzament a un delinqüent. O per enviar ànims a Luís Bárcenas «Ánimo Luís. Resiste» abans que aquest anés a la presó per donar a alts càrrecs polítics, entre els quals presumptivament el senyor Rajoy, diners provinents de comissions il·legals.

O és qui va lloar al seu gran amic Rodrigo Rato, que cada vegada veu més a prop el seu judici (per estafa com a mínim). O qui va tolerar els excessos d’un tal Blesa a la Caja de Ahorros de Madrid. O que va defensar públicament al “amiguito del alma” Francisco Camps (desaparegut en combat) o que volia tindre un govern com el de Jaume Matas a les Balears. Per cert, un altre delinqüent empresonat i amb un tercer grau més que discutible. I recorregut per la Justícia. Li comença a passar com al que fou rei, que totes les seues amistats estan o estaven a la presó.

8.- L’única lluita que ha encapçalat, això sí, amb la seua llegendària ineficiència, és voler dificultar el referèndum per la independència de Catalunya.

9.- El senyor Rajoy i el seu govern son qui han fet una llei energètica a la mida dels oligopolis de la distribució. L’esperpent arriba quan es penalitzen les energies renovables en favor de les que produeixen els oligopolis. I han tingut la barra de recórrer les escasses lleis que protegien els més desafavorits dels talls d’energia.

10.- O que manté unes lleis medievals segons les quals l’Esglèsia Catòlica s’apropia de la Mesquita de Córdoba, entre moltes altres propietats sense més ni més. La Reamortización, dos-cents anys després. Per cert. Aquests personatges, com l’arquebisbe de Granada, quan enxampen als seus protegits en un delicte d’abús i violació a menors, afirma que la veritable justícia només la pot exercir Déu. Quins pebrots!

Segurament, tot això, ho farà a canvi d’una foto patètica, implorant que el President Obama li done la mà, per educació i cortesia. Para augmentar el prestigio de España. O també a canvi d’un càrrec amb un sou anual d’uns pocs diners (200000 euros l’any, per exemple) a càrrec d’un oligopoli qualsevol dels que ell ha privatitzat. Us semblaran molts diners, però penseu que és el que li paguen a l’individu que, aprofitant-se’n del seu càrrec, els ha privatitzat un negoci del qual guanyen molts i molts milions a l’any. Malauradament, els primers ministres espanyols, Felipe González, Aznar, Rodríguez Zapatero, … es venen per quatre xavos.

Diu que només hi ha alguns casos, de corrupció. Però justament ho diu el cap del govern que té a quasi tots els seus càrrecs o ex-càrrecs imputats d’una manera o altra. I que manté el país amb més d’un 20% d’atur, o que no fa ni una mala infraestructura de profit però balafia el que no té en projectes estúpids i faraònics.

Per cert. Que la credibilitat dels socialistes encapçalats, diuen, per aquest senyor Sánchez també està sota mínims. No es pot despullar a uns per a vestir als altres.

Véges que no siga veritat, que Espanya siga un país ple de corruptes. O que siga inherent a la seva essència.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!