Des de la Plana

Josep Usó

24 de setembre de 2014
0 comentaris

Correm cada vegada més, però no sabem cap on anem.

ARCTIC-WULRUS-GREENPEACEVivim en una societat malalta. I, pel que sembla, poca gent n’estem preocupats. Per descomptat, aquesta proporció encara baixa més entre els dirigents.

En general, estem governats a escala planetària, per una tropa d’ignorants panxacontents i cofois de la seua gran importància. I la grans massa de la gent ens deixem conduir com un ramat cap al que sembla un daltabaix definitiu.

Mentre els científics ja fa anys i panys que van advertint dels riscos del nostre comportament, de la innegable relació entre els gasos d’efecte hivernacle i l’acceleració del canvi climàtic, de la impossibilitat de continuar augmentant la població mundial i aconseguir atendre les necessitats de tothom, els dirigents continuen encaboriats amb expressions quasi mítiques però quasi sempre buides de cap significat real. Com ara, «recuperació econòmica», «estímuls a l’economia (de vegades a l’economia real!)», «moderació de la massa salarial», «evolució positiva (o negativa) de les expectatives de creixement del PIB», o «mercats de futurs».

Quan es fa evident que els grans pares i defensors de les nostres institucions, els mateixos que ens han explicat fins avorrir-nos que el que hem de fer és deixar-ho tot en mans de la «iniciativa privada» i del «mercat», no son res més que una colla de vulgars lladres, des de Carlos Fabra fins a Jordi Pujol, des de Cristine Lagarde fins a Mariano Rajoy, des de Sarkozy fins a Esperanza Aguirre, ens trobem amb la seua sistemàtica negativa a dimitir, a deixar el càrrec farcit de prebendes personals del qual gaudeixen.

Però no només. Quan gratem mínimament en la funció o en l’origen de la influència d’aquests mateixos personatges, sovint ens trobem amb un entramat en el qual algunes empreses multinacionals amb seus a paradisos fiscals, son les que mantenen aquesta mena de governs a tot arreu. I els governants son, generalment, i uns incapaços ignorants monumentals.

Ara mateix està clar que estem usant la unitat de mesura inadequada per a gairebé tot. Ens entestem en usar els diners, com a unitat. I això ho pagarem. Per exemple, seguim pensant que una barra de pa val, pose per cas, setanta cèntims d’euro. En realitat, per a algunes persones val mitja hora de feina, mentre que per a altres, val una milionèsima de segon del seu jornal. Pensem que no disposar del Corredor Mediterrani ens costarà una quantitat de diners a l’any, quan en realitat ens obligarà a emigrar d’una manera massiva a mitjà termini. Pensem que dur cireres de Sud-àfrica en avió a l’hivern pot eixir rendible a vint euros per quilo; però en realitat, el que estem fent és gastar una energia no renovable per traslladar aigua d’ací cap allà. Considerem que el més important d’una feina és el salari, però molt sovint oblidem la felicitat i el benestar del treballador.

Fins i tot hi ha veus que afirmen que, en cas d’haver un escalfament global que comportés una pujada del nivell de la mar, caldria construir dics de contenció per a protegir les ciutats costaneres i que això afavoriria les empreses constructores. Per contra, ningú es planteja que les terres baixes és on estan els millors terrenys de cultiu i que això significaria una important baixada en la producció de menjar.

En general, insistisc, sobrevalorem uns «actius» que solen consistir en el millor dels casos en «paperets de colors» mentre menystenim aquells qui produeixen menjar, per exemple. Aquest comportament, no és només poc intel·ligent. És altament estúpid.

Si no canviem de manera de pensar; o, més ben dit. Si no pensem nosaltres mateixos i seguim anestesiats per la publicitat que ens enfarfega i que paguen aquestes empreses que paguen als qui ens governen, podem acabar «com Camot», que diuen al meu poble. És a dir, molt malament. I després, sempre estarà el responsable que ens etzibarà allò que tantes vegades hem escoltat, sempre després de prendre mal:

Qui s’anava a pensar que podria passar, una cosa així?

Doncs és evident. Si un no sap, no ha de poder governar res. I si ha delinquit, tampoc. La resta, fum.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!