Des de la Plana

M’acabe d’assabentar que a la base de l’exèrcit de l’aire a Getafe s’ha descobert un frau i malversació massiu. Segons tres perits interventors militars, “els fets són de gran gravetat”.

A Getafe hi ha una base de l’Exèrcit de l’Aire. I allà, es veu que s’ha descobert que es malversaven cabals públics. I molts. Els mecanismes, segons el País, són diversos:

Es feien justificants falsos d’IVA, possiblement en connivència amb algun empleat del BBVA (que és qui s’ha quedat Catalunya Caixa per quatre reals). Es desviaven fons públics, es tenien comptes il·legals no declarats, hi havia eixides dels comptes sense cap justificació, hi havia contractes inflats, pagament anticipat per subministraments (que està prohibit en l’Administració), concursos de proveïdors amanyats, comensals fantasma en els menjadors de la base, menjar comprat (i pagat) que no apareix a cap menú i que solia ser d’un cert luxe (embotits ibèrics, per exemple), frau fiscal i adquisició d’ampolles de begudes alcohòliques de tot tipus emmascarades com a compres d’una quantitat exagerada d’oli d’oliva. Finalment, també es veu que hi havia estudis i consultes falses, a més d’una compra de material de neteja a una empresa de merchandising que no en comercialitza. Aquesta darrera adquisició, es veu que només és de 40000 €.

Evidentment, el descobriment del frau ha suposat un gran escàndol. Un altre.

Perquè encara no ens hem recuperat del contraban de cocaïna amb el buc escola de l’Armada Espanyola. És escandalós que s’haja aconseguit evitar que es discutesca al Congrés, gràcies als vots d’aquell partit poĺític que està imputat per aquells assumptes relatius als sobres que cobraven (o cobren) els seus membres en actiu en el Govern de l’Estat, sobrecostos en obra pública, i dels que també sembla que està molt mal vist parlar-ne.

Però es veu que els problemes de malversació en l’Exèrcit venen de lluny. De fet, si llegiu les memòries de joventut de Santiago Ramon y Cajal (premi Nobel de medicina i oficial mèdic a la guerra de Cuba), “Mi infancia y juventud”, allà ja trobareu que ell també va denunciar aquesta mena de problemes. I va estar a punt de costar-li la vida, perquè va agafar unes febres i el van deixar allà arraconat a un hospital militar per tal que es morís. Afortunadament per ell, segons relata ell mateix, un brigada el va atendre i li va salvar la vida.

Més a prop en el temps, un conegut m’explicà que son pare, que féu la mili a la Marina abans de la guerra Civil, era “el soldat de confiança del capità”. Era el qui anava de vaixell en vaixell, cada vegada que hi havia una inspecció econòmica, amb una maleteta amb els diners de la dotació per tal de quadrar els compters. Evidentment, quadraven els de tots els vaixells, però només de un en un.

Després, quan jo feia el servei militar, poc després de la mort de Franco, el sotsoficial de cuina i l’oficial de cuina, que era un càrrec rotatiu que durava un mes, sempre es canviaven de cotxe o alguna cosa així. Mentre, els soldats menjàvem llegums per a primer i segon plat un dia rere l’altre. Us puc ben assegurar que una dieta basada en les llegums i el pa és molt saludable i no engreixa gens.

Però heu de tindre en compte que aquesta gent son els qui ens asseguren el manteniment de la unitat de la Pàtria. Sense ells, ves a saber on seríem, a hores d’ara. Això sí; sempre es garanteixen que, a canvi d’aquest gran avor que ens fan, els quede alguna coseta per ells. Res d’importància, però.

Com podeu veure, aquesa que ara apareix com a nova, és una tradició de molts i molts anys. I que durarà. Com no podia ser d’altra manera, a la jutgessa militar que va instruir el cas, el coronel de la caserna la va obligar a dir-li quines dependències anava a escorcollar i, com a cosneqüència, li han obert un expedient. Que encara no s’ha tancat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!