Aquesta setmana ha començat a València el judici contra els presumptes integrants d’una banda violenta nazi que inclou, entre altres acusats, dos militars espanyols, l’assassí confés de Guillém Agulló i un regidor electe de la formació d’extrema dreta España 2000. I s’observen actituds molt curioses, per part dels acusats.
Em criden l’atenció unes quantes coses:
1.- El judici ha trigat més de deu anys (21 des de l’assassinat de Guillem Agulló). I s’ha dut a terme perquè unes quantes associacions i entitats polítiques no han deixat d’exercir pressió perquè així fóra.
2.- El judici se celebra a València. Tot i que totes les parts tenen clar que es tracta d’una organització de caire terrorista, perillosa, armada i violenta, no es fa a l’Audiencia Nacional, com sí que es va jutjar, per exemple, el cas del xiquet que va publicar per internet allò de “l’exèrcit del fènix”.
3.- Els acusats, després d’anys d’impunitat, quan ara es veuen en el banc dels acusats, es tapen la cara. No sé si per vergonya, per por o per quina raó. Però no em sembla una actitud massa d’acord amb aquelles proclames que es fan des d’aquesta mena d’ideologies. Més bé me recorden l’actitud de personatges sinistres (també de la seua ideologia) com ara Heinrich Himmler, que al final de la guerra, quan tot estava perdut, es va disfressar i va procurar passar desapercebut. No sé, em sembla una actitud més covard que altra cosa.
4.- A l’inici del judici, simpatitzants dels acusats cridaren i insultaren als periodistes que tractaven de fer la seua feina.
5.- La defensa dels acusats planteja, d’entrada, la nul.litat del procés perquè s’ha vulnerat “la llibertat de pensament dels seus representats”.
6.- Un dels acusats, li demana, tranquilament a un dels advocats de l’acusació: “Por favor, cállate”. Evidentment, el president del tribunal el fa callar, però em sembla molt significatiu.
7.- Els pocs acusats que declaren, perquè la major part es neguen a fer-ho, diuen que mai han format part del Frente Antisitema FAS, i fins i tot diuen que son d’una ONG.
8.- Les armes de guerra (algunes provinents d’un robatori el 2003) i que eren proves custodiades per la Guàrdia Civil, han segut destruïdes recentment sense que ningú semble disposat a assumir les conseqüències del fet. Afortunadament, hi ha imatges i el tribunal es veu que també les accepta com a prova.
I jo, el que pense, és que si aquesta mateixa banda fóra d’una altra ideologia, les notícies serien molt diferents. Hi hauria molt més rebombori en alguns mitjans de “comunicació”.
També em fa l’efecte que s’és molt comprensiu amb aquest tipus de delictes, especialment al País Valencià.
I espere que la sentència siga proporcional als fets que estan provats o que quedaran provats al llarg del judici. Al capdavall, no tenim cap altre remei que confiar en la Justícia. Fins i tot els valencians.