Des de la Plana

Josep Usó

16 de juliol de 2014
Sense categoria
8 comentaris

El manifest i embolica, que fa fort.

Un grup de cinquanta intel.lectuals espanyols i/o espanyolistes han signat un manifest tronat en contra del “nacionalisme” i a favor de la españolidad. Seria ofenedor si no fóra perquè és, senzillament, ridícul. Si no tenen més intel.lectuals que aquests, ja van ben servits.
Però l’endemà nhan publicat un altre. El de la terceera via. Sembla mentida la candidesa d’aquests segons intel·lectuals. Però també pot ser mala fe. En qualsevol cas, tan senzill com és votar, quina dèria tenen en buscar alternatives difícils, cares, fosques i manipulables.

Un grup de cinquanta intel·lectuals espanyols han publicat el manifest contra el referèndum català per la independència.
I es permeten demanar coses tan ridícules com que:

“Reclamamos al Estado que aplique toda la ley y advierta con claridad de las consecuencias de violarla. Ninguna infracción debe quedar impune y ninguna sentencia puede ser desacatada.”

Això ho diuen des del país que indulta a tort i a dret sense escrúpols a tots aquells que li ve bé. Des del país on el rei ha hagut d’abdicar perquè ja no podia resistir el doll de corrupció, amb la filla imputada, ell i el fill (l’actual rei) sota sospita, amb unes reformes en dissabte la nit de la constitució i on els membres del govern cobren sobres en negre, es prova i no passa res.
Des del país on per a jutjar als membres d’una banda de nazis han calgut deu anys de pressió popular. I huit per aconseguir reobrir el cas del vergonyós i del·lictiu (presumptament) accident del metro de València. I així, no pararíem.

I es permeten parlar de derechos míticos de un pueblo, ells, que defensen uns mites tan abstrusos com la “Reconquista” o la eixida de Colom des del “Puerto de Palos de Moguer” (on mai ha hagut cap port.

Tot el manifest sembla amarat de fel, agre. Rancuniós.
Però pense que no és això. És l’únic que pot ser. Por.

Si us fixeu en els personatges que signen al capdavant, els més insignes entre els insignes, trobareu a Albert Boadella, Jon Juaristi, Arturo Pérez Reverte o Mario Vargas Llosa, a més de Fernando Savater, José Luís Garci o José Maria Fidalgo.

I em direu: Por de què? És fàcil. Penseu en les seues activitats professionals. Ara, imagineu que s’hagen de guanyar la vida en un mon sense subvencions, directes o indirectes, sense prebendes. Seguiu pensant. Sense els diners que Espanya manlleva dia rere dia a Catalunya, el País Valencià o les Illes, no rebrien cap subvenció. De cap manera. I serien pobres. No només d’esperit, sinó també pobres d’espardenya esgarrada i fam. Com els milers de compatriotes seus que han de remenar els contenidors de les escombraries o se n’han d’anar lluny per tractar de sobreviure.
Tanta intel.lectualitat, tanta solidaritat, tanta comprensió, igualtat i demés mentides i d’això no han dit ni “mu”.
Més que intel.lectuals, panxacontents satisfets mentre els rage la mamella.

Dels intel.lectuals del segon manifest, lamente el meu desconeixement. La major part, no els conec de res. Com suupose que els passa a ells amb mi; però jo no em considere intel.lectual. Només aspite a persona habitant d’un país normal.

  1. Bon dia,
    porto ja uns dies negatiu, i tota aquesta patuleia de signants de manifestos no m’ajuden a veure el món millor. Dels primers no cal ni parlar-ne però dels segons, cal dir-ho, volen el mateix però jugant el paper de poli bo. Ara han descobert el paradís federal i ja saben com ens hem d’organitzar per viure feliços, però fins ara on eren?.
    Quan Endesa era millor alemanya que catalana no van dir res, quan les retallades a l’Estatut van callar, quan en Montilla repetia un dia rere altre que a Catalunya hi havia desafecció – que es feia pesat, l’home – giraven el cap per a no escoltar, quan en Guerra es burlava dels catalans amb el seu ribot, quan la ultradreta espanyolera feia el que volia a València, quan el País Valencià era robat a mans plenes pels seus governants, tots aquests prohomes no deien res. Quan els ciutadans han dit que l’estat no els satisfà no han volgut escoltar. Però ara, ai!, ara sí que “España se rompe”, ara sí que cal mobilitzar-se. Tots volen el mateix, però uns són cavernícoles i els altres fan servir un dircurs més dissimulat.
    Antes roja que rota, i si cal encara més, antes federal que rota.

    En pocs dies vacances per a desconnectar d’aquesta gentussa i també en breu un país lliure per a poder oblidar-los, quin gust.

  2. en la història d’españa qui realment ha fet les massacres i ha estat fortament supremacista intel·lectualment i de fets han estat els “liberals” no els conservadors que sols apareixen despullats de màscara a finals del XIX fins avui mateix.
    PS: el manifest de Suárez, Sanchez-dragó, boadella i companyia és pura escenografia. Còmica.   
  3. Entre els signants del 2n manifest hi apareix “Ot El Bruixot”. No és pas un “intel·lectual”, no; és “jubilado”. Els intel·lectuals són els altres, qui demanen les signatures d’adhesió.

    També hi van signar en “Grouxo Marx” (“filosofo”) i en “Perico de los Palotes” (“cura aspirante a Papa”).

    Ah! (m’oblidava), i un tal “Artur Mas” (aquest, sense ofici ni benefici explicit).

    Molt d’acord amb el seu apunt.

    Atentament 

  4. Un premi Novel en declivi que no sap com entretenir les hores i no para de fabricar plataformes des de fa molt temps. Una forma de fer-se notar quan els seus llibres no tenen el més mínim impacte.

    I com Vargas, el dispar Boadella pràcticament ignorat. I així la resta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!