Des de la Plana

Josep Usó

13 de juliol de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Ja estem a meitat de juliol

Hem arribat a la meitat de juliol. I tot s’accelera, tal i com estava previst. Ara es barreja la informació, la desinfirmació, els rumors interessats i l’ansietat. És el vertigen de la imminència del 9N. Menys de cent vint dies.

Hem arribat al bell mig del mes de juliol del 2014. Fa calor, però les vacances no acaben d’arribar. Entre altres coses, perquè el fantàstic ministeri d’educació del ministre Wert ha decidit que la convocatòria de setembre passe just a la primera quinzena de juliol. I clar; molts pares s’han de quedar a casa amb els seus fills, tot esperant les notes. I després han d’anar a confirmar la matrícula al centre. Encara no ho sé, però m’imagine que el sector turístic tindrà alguna cosa més per agrair-li, a tan calb, desagradable i poc intel·ligent polític.
Però hi ha més coses, que passen. Moltes. Per exemple: Miquel Iceta és l’únic candidat a “refer” el PSC. I ni sé quants militants aniran a votar-lo, perquè no sé si en queden, de militants. De seguida es veu que aquesta votació és intranscendent. En cas contrari, s’hagués prohibit des de las instancias del estado. Es pot votar, segur, a qui preferiu per davanter del Barça o del Vila-real o del PSC, però si voleu triar si voleu o no tindre rei, això son figues d’un altre paner. I sobre si voleu seguir en el imperio de las esencias (Espanya) o no, no cal que us ho diga. Ho acaba de reiterar don Mariano.
De seguida que es nomenà candidat únic, el senyor Iceca plantejà una pregunta amb caire de tercera via. I tothom l’envià a la fresca. Ell, però, impertèrrit. Al cap i a la fi, segur que du molts anys vivint de la política i ho espera seguint fent molts anys més. Espere que no.
També apareixen sentències judicials que em sorprenen. Ara resulta que Jaume Matas entrarà a la presó. Per lladre. I em sorprén que el PP no diga res. Ni el torna a indultar, ni res de res. Clar que encara no l’he vist tancat, a l’home, que a Fabra (Carlos) també l’han condemnat i ja veurem si el veiem a la garjola.
De tota manera, serà graciós, veure tancat a la presó a qui fou ministre de medi ambient (com ho fou Mariano). Tan de bo acabe tancat. Perquè si se’n pot tancar un, es poden tancar tots. I l’escàndol dels sobres segueix vigent. Nomes han tancat al carter, però no als perceptors dels diners negres. Bàrcenas (tancat) i els membres de l’actual govern a Madrid (que cobraren però no estan tancats, ara per ara).

I tot son remors i anuncis d’ofertes per a terceres vies. S’anuncia voluntat de negociar, però al mateix temps es condemna Catalunya a pagar escoles privades als tres (3) xiquets que han demanat ser escolaritzats en castellà. Que, per cert, hauran d’explicar si un d’ell és fill del taxista que també és pare del nazi que atacà al xinés al metro. De tota manera, que proven a explicar a Europa o al món això de les escoles concertades. No ho entén ningú.

I al País Valencià també passen coses. Dimiteix l’equip de la consellera d’Educació. (Ella no). I es veu que hi ha molts càrrecs que també estan anunciant que pleguen o plegaran. I es diu que és perquè veuen vindre les eleccions i que hi haurà canvi de govern. Dic jo que serà per oferir-se als nous que entren. (s’ofereix manegueta amb experiència, preu a negociar…). Però això ho pense jo, que ja es veu que soc mala gent.

I remors. I el rei va a Girona, parlant en català per no dir res. I que si ara es diu que no es negociarà res amb Madrid abans del referèndum. O tot el contrari. I que si ve una oferta que no es podrà rebutjar. I que el Jüncker ha dit que no, però la Universitat d’Oxford ha dit que sí. I una angoixa, perquè la data s’acosta… I que si UPyD amenaça Covergència al parlament europeu, i que si el grup liberal o que si l’ambaixador americà…
Mentre. Fabra (Alberto) prova a treure l’anti-catalanisme per demanar diners a Madrid i es troba amb dues sorpreses: a) ni una perra. b) Els empresaris valencians se li planten i afirmen en públic que Catalunya és el principal client i proveïdor del País Valencià. I això té una segona lectura que em resulta molt atractiva. On està aquell “mercado español” sense el qual estem tots condemnats a morir-nos de fam? A veure si és com AENA que s’ha assabentat que ha estat a punt d’haver una catàstrofe a un aeroport que encara gestiona pel vídeo del YouTube.

Però tot això és normal. Penseu que la España eterna, immutable i imperial, la què està segura i convençuda que res canvia mai, està a menys de cent vint dies de descobrir que no pot evitar una cosa tan innocent com una votació pacífica. I abans, encara ha de passar l’11S.
I penseu també que els qui ara manen a Europa han d’entendre que, tal i com la duen, la faran desaparèixer. I que, qualsevol solució vàlida de futur, no passa per ells. I ho han d’entendre de pressa, perquè el temps no els espera.

Son moltes coses. I a més fa calor i encara no estem de vacances, com hauria de ser. De manera que només cal fixar-se en les dues dates interessants que resten de l’any: l’onze de setembre i el nou de novembre. Sense oblidar el nou d’octubre, diada del País Valencià. Ja veurem allà què diuen, els valencians.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!