Des de la Plana

Després del primer partit d’espanya contra Holanda ja es va veure que l’equip de del Bosque no tenia res a fer. Però ara, gairebé a una setmana de l’eliminació definitiva, els diaris nacionals continuen dedicant primeres planes, i directes en les seues edicions digitals, a un campionat on res es juguen. Pot ser perquè van comprar els drets a preus massa alts i ara els han de tractar d’amortitzar d’alguna manera.

Mentre, però, la realitat interna es deixa per a les segones, terceres, o planes interiors, directament. I a fe que el que passa no és poc.

Mentre continua el pols entre el ministerio del senyor Wert i la conselleria d’educació, els docents, els alumnes i els pares de tots els països catalans es van posicionant més i més en contra d’una LOMCE que sembla pura improvisació.
Però ells, fidels a la seua tossuderia, es mostren inflexibles. Com han fet sempre, agafats al pal de la bandera fins que els el trenquen al cap.
A la Caixa, fan fora del consell a Javier Godó. I jo, que no en se res, pense que deu ser el mateix (o de la mateixa família, al menys) que l’editor de la Vanguardia. I no em puc estar de pensar que alguna cosa es mou, fins i tot en els alts cercles econòmics.
També m’assabente que el CG del Poder Judicial emet un comunicat molt dur contra el fiscal Horrach en relació amb l’assumpte de la germana del rei (segons el Mundo, és Light). I em ve al cap que jutges i fiscals també n’han d’estar fins el capdamunt d’aquest govern matusser i ignorant. Però en relació a aquest assumpte, n’hi ha més; perquè Diego Torres declara que La Casa Reial (al complert) estava al corrent de tots els assumptes de l’institut NOOS. I pense també que pot ser l’anterior rei ha fet tard en abdicar. Pot ser ara la taca d’oli ja ha mullat el seu fill i no marxarà ni amb aquests blanquejants que ara es venen com a miraculosos.
M’impressiona la reacció dels passatgers del metro de Barcelona en contra d’un nazi agressor i racista, de la mateixa manera que em sorprén la rapidesa amb la qual els internautes han identificats molts dels culpables. I encara més la rapidesa dels mossos, que ja els han detingut. Però no em deixa indiferent que els mitjans espanyols releguen tota la notícia a titulars molt avall. Es veu que els dol haver d’informar de coses així. perquè es veu que els racistes, els nazis, els dolents, haurien de ser altres. I ja, de la relació amb ciudadanos, res de res.
També és curiós que la data per al referèndum es continue apropant sense que en diguen res. Es veu que, si no en parles, no hi ha problema.
A la seua, com si fóra el més important del món, el senyor Galladón segueix amb la seua retrògrada llei de l’avortament. Ara, diu el Mundo que només podran avortar les mares per malformació si es danya la mare???.
I el senyor Cotino, diu que no se n’anirà. I Montoro anuncia que abaixarà els impostos (l’any que ve, aquest encara no). I els diaris parles de la dreta i de l’esquerra. Però al parlament europeu, ara hi haurà set grups parlamentaris i 52 diputats no adscrits (una dreta i una esquerra, per entendre’ns).

Però no em vull fer pesat. Mentre m’assabente que a Xantal Llavina l’han feta fora, segurament per massa políticament clara, també m’assabente que rajoy proposa una gereneració democràtica. Ell! I ara! I també diu que reduirà el nombre d’aforats.
Però el més important, és que França 2 Nigèria 0. Quina tristor, pobres nigerians. Mentre, els segrestadors de les tres-centes xiquetes, com si res. Però és això, la premsa espanyola. Marca Espanya.
Ah! I també diu Pedro J que el mundo (el seu) ha segut el medi més influent els darrers vint-i-cinc anys. I diu que tornarà. Tan aviat com siga possible. Serà un remake, segur. Pedro J II, el retorno.