Des de la Plana

Josep Usó

13 de maig de 2014
Sense categoria
4 comentaris

Podia passar

S’ha produït una mort. Violenta, terrible i sense paliatius. Ara, escandalitzar-se no serveix de res.

S’ha produït una mort, a Lleó. La presidenta de la Diputació d’allà, que a la vegada era presidenta del partit popular a Lleó, consellera de Cajaespaña, presidenta de diverses empreses i consellera d’altres institucions, ha segut morta a tirs, sembla que per dues dones, mare i filla. També cal ressaltar que la mort ha tingut lloc al centre de la ciutat. A pocs metres de la casa de la víctima i també del seu lloc de treball.

Però això no és encara el pitjor. Sembla que, almenys una de les dues dones que s’ha detingut com a presumptes implicades en aquesta mort, té carnet de militant del PP. I que el motiu és la venjança. Perquè es diu que treballava per la Diputació i que l’havien feta fora fa poc temps.

De seguida, els partits polítics suspenen els actes de la campanya electoral (una campanya en la qual tampoc no estaven dient res que valguera la pena escoltar), el director general de la policia abandona Madrid i se’n va a Lleó a seguir de ben a prop les investigacions.
Què ha passat?

En realitat, crec que el que ha passat  era previsible. Pense que hi ha un col·lectiu, important i poderós, que duu molt temps actuant de manera que origina greus perjudicis a una part important de la població. Des de fa anys, des que esclatà la crisi amb tota la seua virulència, s’ha abocat molta gent a situacions desesperades. I s’ha fet habitual llegir, veure o assabentar-se, que algú s’ha suïcidat tirant-se pel balcó de sa casa en veure arribar la comitiva judicial que l’anava a fer fora de casa. Fins i tot ens havíem avesat tant, a escoltar coses així que ja ni ens cridava l’atenció.
També hem vist com cada vegada, els menjadors socials estan més i més plens. I de persones i famílies que, fins fa ben poc, eren normals o, fins i tot, pròsperes. però és que ara, la crisi…

D’altra banda, quan els membres de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca començaren a fer actuacions vistoses de protesta, els seus membres s’hagueren d’escoltar dir de tot. I alguns mitjans de comunicació han acusat a tort i a dret del que els ha vingut a la boca sense que ningú els haja demanat cap mena de responsabilitats. Només cal veure el que se li ha dit a Ada Colau, per exemple. O les comparacions de quasi qualsevol cosa o actitud amb el nazisme. I sense que a ningú se li demanessin responsabilitats de cap mena.

Al mateix temps, mentre la justícia era implacable amb la gent, als banquers enxampats amb les mans dins la caixa aliena, el poder els ha indultat. Literalment. I s’han arribat a creure impunes. I des del mateix poder han llençat la policia a reprimir violentament qualsevol manifestació de protesta que les ha semblat mínimament amenaçadora. O que senzillament, pogués posar en evidència les seues actituds.

Fins i tot, la setmana passada, com ja estava al caure la campanya electoral, de sobte es reduí l’atur en milers i milers de persones. I es cridava als quatre vents que Espanya havia eixit de la crisi. I era mentida. I ho sabien.

Mentre, la gent realment esclafada i trinxada per un sistema trampós que els havia promés abundància i que els ha anat deixat arruïnats, majoritàriament han triat la opcció d’amagar la seua situació. Fins ara, tothom o quasi tothom dissimulava. Perquè amb tots els mitjans dels quals disposa el sistema del poderós col·lectiu, s’ha tractat de fer creure que tothom som culpables, d’aquesta crisi. Els hipotecats i els no hipotecats. Els qui teníem un treball millor i els qui el teníem pitjor. Els qui ens havíem canviat de cotxe i els que no ho havíem fet. La crisi, ens deien, “era imprevisible”. Però era mentida i ells ho sabien.

El que passa és que, si a un grup molt nombrós de persones se’ls deixa molt  pitjor del que estaven abans, per molt que tractes de culpabilitzar-los de la seua nova situació, abans o després, trobaràs algú que no estarà disposat a acceptar-ho. I cercarà algun culpable.
El que jo crec és que aquest és, exactament, el cas de la mort de la presidenta de la diputació de Lleó. S’ha trobat al davant d’una persona que no ha acceptat la culpabilitat de la pèrdua del seu treball. O del que fos. i que ha identificat una culpable. Que ho serà o no. Això no li retornarà la vida, a la morta. I, a més, s’ha trobat amb una arma de foc. I ha decidit que el millor que podia fer és prendre’s la justícia per la seua pròpia mà. Mal fet.

També crec que, en realitat, els partits polítics no han aturat la campanya electoral perquè la morta siga un personatge rellevant d’un destacat partit polític. No. Hi ha uns fets, presumptament, que em criden més l’atenció. Sembla que al menys una de les dues dones detingudes, té carnet del PP. Per tant, és una persona molt propera al col·lectiu. I això els ha retornat, de sobte, al món real. No es poden envoltar d’escortes, com segur que ja se’ls haurà acudit. Perquè pot ser algú d’aquests escortes, tinga un parent, o amic, o ell mateix, afectat per un problema semblant al que es veu que ha desencadenat aquesta tragèdia.
De manera que ara, els membres d’aquest poderós col·lectiu, el que tenen és por. Deuen estar, jo ho estaria, espantats. Perquè una persona important del col·lectiu ha segut abatuda sense donar-li cap opcció. I, com repeteixen fins la sacietat totes les novel·les negres, una vegada has comés un assassinat, la resta et surt de franc, encara que t’enxampen.

  1. Salutacions Josep.
    Això pot saltar per on menys t’ho esperes, tal i com ha passat, el malestar social és generalitzat. Però la seva por pel perill de la situació la pagarem nosaltres, ja veuràs. limitació de llibertats i més gastos dels nostres diners en seguretat… per a ells.
  2. Si gratem una mica, ens donarem compte que tothom és part del problema. Tothom és víctima i botxi al mateix temps, pel fet de formar part d’una societat malalta. I aquesta malatia no es fa desapareixer matant (la mort mai pot ser la “solució” a res).
    En el cas aquest de Lleó, no crec que el botxi sigui menys culpable que la víctima.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!