Segurament, el senyor Cotino, com la resta del seu grup, està molt nerviós. perquè duen molts anys, divuit, manant al País Valencià. I ara veuen el final del seu mandat molt prop. I això que han fet renunciar a l’acta de diputats a uns quants dels seus imputats. Podríem dir que han anat sacrificant peons. la darrera, Sonia Castedo, l’alcaldessa d’Alacant, implicada en el cas Brugal (un cas amb extorsió, suborn, tràfic d’influències en l’adjudicació de la recollida d’escombraries a Alacant).
Però és que també, ara fa pocs dies que la jutgessa del cas, ha decidit imputar a tres responsables del metro com a conseqüència de les seues presumptes responsabilitats en l’accident del metro de València el 3 de juliol del 2006. Aquell del que el propi senyor Cotino, que es veu que anà casa per casa dels morts demanant que no es personaren en l’acusació a canvi d’un lloc de treball fa quatre dies que negava tindre res a veure. Menys mal que s’ha deixat barba, perquè així se la podrà afaitar.
I és que es veu que son massa coses totes juntes. El discurs de l’anticatalanisme no els acaba de funcionar. L’economia no millora ni fent jocs de mans. Els peons sacrificats, cada vegada més, es veu que cauen en un pou sense fons. I la gent, cada dia que passa estem més i més emprenyats.
Així és que ara reaccionen violentament davant de qualsevol crítica o qüestionament de les seues, en general nefastes, actuacions.
I clar. Tan bon punt es grata una mica, de seguida ix el feixisme que molts d’ells porten quasi a flor de pell. Perquè les seues actuacions reals, davant d’una ruïna econòmica devastadora i d’un embrutiment moral obscé han consistit, bàsicament, en negar qualsevol mena de responsabilitat. Tancar totes les emissores públiques en català. Tancar tantes línies escolars públiques com han pogut; especialment en català. Tractar de continuar venent el fum dels projectes enfonsats. Des de Marina d’Or (que acaba de declarar-se en fallida) fins a l’aeroport de Castelló.
I ara es veu que les seues enquestes no els son favorables i estan nerviosos. Doncs que es calmen, que ja només els resten quinze dies per veure com els ha anat. Mentre, que es prenguen algun tranquil·litzant.
De tot plegat, hi ha una cosa que em resulta molt graciosa. És que no tenen gens de sentit de l’humor. A més del mal que han fet i encara faran, son uns personatges ridículs, dignes d’una òpera bufa, però es veuen a ells mateixos com revestits d’una aura intocable de la qual no es pot ni malparlar. Tal vegada s’haurien de comprar un espill.
I em direu: i el PSOE què? Doncs això. es veu que tembé hi són, allà al parlament valencià.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!