Des de la Plana

Josep Usó

9 de maig de 2014
Sense categoria
0 comentaris

Acorralats.

Al País Valencià, sembla que el Partit Popular se sent acorralat. Només així es poden entendre els seus comportaments.

Ahir, al Parlament Valencià, les corts amb major percentatge de diputats imputats per delictes econòmics que segurament es pot trobar a tot el món anomenat “civilitzat”, es va viure un altre espectacle vergonyós.
En poques hores anava a començar la campanya electoral. La oficial. La dels mítins i els cartells enganxats per les parets i penjats a les faroles. La de les falses promeses que es fan cada vegada que hi ha eleccions.
Per escalfar motors, el gran Arias Cañete havia anunciat a bombo i plateret una baixada històrica de l’atur per a un mes d’abril. En concret, al País Valencià, l’atur havia baixat en més de huit mil persones. Que només foren contractes temporals per les vacances de setmana santa, per quatre perres i amb jornades maratonianes, això no era massa important.
Però anem al gra.
Resulta que en una sessió d’aquestes corts miraculoses, els grups de l’oposició van fent preguntes al “molt honorable” president Alberto Fabra. I la resposta, sistemàticament, és un estirabot. A un país on els nivells d’amiguisme, de ruïna moral i econòmica, de poca vergonya i de corrupció semblen difícils d’igualar, les respostes davant la pregunta de la diputada Mónica Oltra que aproximadament diu: “ací hi ha menys cobertura social que en altres territoris, i això, juntament amb l’elevat índex d’atur fa que hi haja un alt índex de pobresa. Què pensen fer vostès al respecte?”, la resposta és del calibre de: “el germà del diputat Baldoví ha fet moltes hores extraordinàries”.
Com dirien al meu poble, “a no lligar figues en sac”.
Aleshores, va i el president d’aquestes corts, Juan Cotino, el mateix que va protagonitzar aquell desplante histriònic a Jordi Évole quan aquell li demanava per les responsabilitats de l’accident del metro de València, va i l’expulsa de la sala.
Tot això, mentre la bancada popular, encara composada per un percentatge elevat d’imputats de tota mena, crida i insulta sense que ningú, ni molt menys el president Cotino, els diga res.
I va i Mónica Oltra es nega a marxar de la sala. Aleshores, el president Cotino perd els papers i demana, després d’estar-se molta estona tractant de dir alguna cosa amb senderi, demana al lletrat major, o al secretari (sembla que no sap ben bé a qui li ho ha de demanar) que llegesca l’article “corresponent” del reglament de la sala que diu que se li aplicarà el reglament a la diputada si es nega a abandonar la sala.
L’endemà, hui, volen expulsar del parlament a Mónica Oltra per un mes.

Segurament, el senyor Cotino, com la resta del seu grup, està molt nerviós. perquè duen molts anys, divuit, manant al País Valencià. I ara veuen el final del seu mandat molt prop. I això que han fet renunciar a l’acta de diputats a uns quants dels seus imputats. Podríem dir que han anat sacrificant peons. la darrera, Sonia Castedo, l’alcaldessa d’Alacant, implicada en el cas Brugal (un cas amb extorsió, suborn, tràfic d’influències en l’adjudicació de la recollida d’escombraries a Alacant).
Però és que també, ara fa pocs dies que la jutgessa del cas, ha decidit imputar a tres responsables del metro com a conseqüència de les seues presumptes responsabilitats en l’accident del metro de València el 3 de juliol del 2006. Aquell del que el propi senyor Cotino, que es veu que anà casa per casa dels morts demanant que no es personaren en l’acusació a canvi d’un lloc de treball fa quatre dies que negava tindre res a veure. Menys mal que s’ha deixat barba, perquè així se la podrà afaitar.

I és que es veu que son massa coses totes juntes. El discurs de l’anticatalanisme no els acaba de funcionar. L’economia no millora ni fent jocs de mans. Els peons sacrificats, cada vegada més, es veu que cauen en un pou sense fons. I la gent, cada dia que passa estem més i més emprenyats.

Així és que ara reaccionen violentament davant de qualsevol crítica o qüestionament de les seues, en general nefastes, actuacions.
I clar. Tan bon punt es grata una mica, de seguida ix el feixisme que molts d’ells porten quasi a flor de pell. Perquè les seues actuacions reals, davant d’una ruïna econòmica devastadora i d’un embrutiment moral obscé han consistit, bàsicament, en negar qualsevol mena de responsabilitat. Tancar totes les emissores públiques en català. Tancar tantes línies escolars públiques com han pogut; especialment en català. Tractar de continuar venent el fum dels projectes enfonsats. Des de Marina d’Or (que acaba de declarar-se en fallida) fins a l’aeroport de Castelló.
I ara es veu que les seues enquestes no els son favorables i estan nerviosos. Doncs que es calmen, que ja només els resten quinze dies per veure com els ha anat. Mentre, que es prenguen algun tranquil·litzant.

De tot plegat, hi ha una cosa que em resulta molt graciosa. És que no tenen gens de sentit de l’humor. A més del mal que han fet i encara faran, son uns personatges ridículs, dignes d’una òpera bufa, però es veuen a ells mateixos com revestits d’una aura intocable de la qual no es pot ni malparlar. Tal vegada s’haurien de comprar un espill.

I em direu: i el PSOE què? Doncs això. es veu que tembé hi són, allà al parlament valencià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!