Des de la Plana

L’Estat Espanyol és un país en el qual es donen grans paradoxes:
Mentre s’identifica públicament un jove que ha llençat un plàtan al camp de futbol del Vila-real (mal fet) i se l’acusa de tot allò que se’l pot acusar i també del que no, només un parell de setmanes abans, una gran bandada de seguidors d’un altre equip de futbol, del Real Madrid, a València féren exhibició d’abundant simbologia nazi, atropellaren a una família que passejava per damunt d’una vorera, i no ha passat res. Si pregunteu a algú que us diga que és espanyol us dirà que això “és normal”.
Mentre la Guàrdia Civil busca dos-cents activistes per enaltiment d’ETA (es veu que per penjar missatges de mal gust en twitter, per exemple), la mateixa Guàrdia Civil reté a un ciutadà perquè s’entesta en parlar-los en català i, després de peripècies, empentes, judicis i recursos, l’home acaba condemnat a dos anys de presó!
Mentre la Policia Nacional es veu que apallissa de molt mala manera a un seguidor del Barça perquè duia una estelada el dia de la final de la copa del Rei, els representants de partits polítics catalans es queixen que “se’ls persegueix per voler la unitat d’Espanya.
Mentre us podeu trobar que qualsevol us pot exigir “Háblame en cristiano! o la nova fórmula “aquí estamos en España y se habla español”, siga una autoritat policial o un individu qualsevol, a vosaltres si se us acut demanar que us atenguen en català us acusaran de  feixistes, com a  poc. I no passarà res.
Si torneu a demanar a algú que us explique com pot passar això, us tornarà a dir que “és normal”.

Mentre es tracta d’impedir, per qualsevol mitjà, que el poble de Catalunya (o de qualsevol altre lloc de l’Estat Espanyol) puga votar democràticament per decidir el seu futur, us trobareu veritables feixistes que us donaran grans lliçons de democràcia. Això sí, ben entesa.
Mentre els escàndols econòmics han esquitxat primer i farcit després totes i cadascuna de les institucions de l’Estat, trobareu que, de moment, només hi ha un jutge condemnat (per voler rescatar els morts anònimament del Franquisme, no per tota la resta de les seues actuacions) i un altre jutge al qui s’està jutjant per haver gosat tancar un banquer lladre. Això sí, amic dels poderosos, el banquer.
Mentre cada dia que passa ens juren i ens perjuren que hen eixit de la crisi i que la “situació” millora de dia en dia, segueix augmentant l’atur. I si no ho fa més, és perquè molta gent se’n va fora, a buscar-se la vida.
Mentre es malda per evitar que els catalans se’n vagen, a Ceuta i Melilla instal·len unes tanques que no tenen res a envejar a les del camp d’extermini d’Auschwitz. (Les de Ceuta i Melilla, de moment, no estan electrificades, però on molt més altes i amb més ganivets a la banda de dalt).
Mentre es fan lleis avançades sobre gairebé qualsevol cosa, és un dels llocs del món on més delictes de tota mena resten impunes.
Mentre es diu que som un país laic, l’Església catòlica s’apropia d’edificis, terrenys i propietats sense pagar-los. I a més no paga IBI (que al meu poble s’anomena contribució). Això sense comptar quan es tallen carrers per cel·lebrar professons.
És un país tan curiós que la policia gairebé sempre fa por. A la gent normal i corrent. Als delinqüents es veu que no.

Només pel fet de parlar català i demanar que us el parlen quan us adreceu a qualsevol administració, tal i com les pròpies lleis del país exigeixen, us acusaran de nazis. I ja no cal parlar-ne si voleu que els vostres fills estudien a l’escola en català. Al mateix temps, aquest país tingué una divisió (la División Azul) que combaté justament al costat dels nazis de veritat (al front de Rússia). I no passa res. Com tampoc passa res quan algú afirma públicament que sent una gran veneració per Franco. Fins i tot la Fundación Francisco Franco rep subvencions públiques mentre es mantenen més de cent-mil assassinats del seu règim genocida enterrats en fosses comunes.

En aquest país, som capaços de rescatar amb diners públics (sense demanar permís als qui aporten aquests diners) negocis de tota mena que s’han fet únicament per tal que alguns governants i esl seus amics s’embutxaquen uns quants milions. Per exemple, les autopistes radials. En canvi, no tenim diners per a mantindre les escoles públiques. Ni molt menys, els centres d’investigació.
Però, per estrany que us parega, si per totes aquestes coses i moltíssimes més que de ben segur cadascú de vosaltres coneix, demaneu a algú que se senta espanyol, us repetirá que “és normal”.

I és veritat. ells ho veuen “normal”. Però el que de veritat volen dir és que “sempre és així”. perquè es veu que l’essència de l’Estat Espanyol és aquesta. Una cort dels miracles en la qual cadascú malda pel seu interés i ningú posa normes, sabedor de que, si les posa per als altres, li les posaran a ell. Això sí.
Hi ha classes. Per a ser bon espanyol, cal parlar només castellà, ser del Real Madrid (es tolera l’Atlético perquè diuen que el Rei n’és seguidor), menystindre la cultura, el coneixement en general i estar molt orgullós d’un mateix.
Als que no som d’aquesta mena, parlem altra llengua, som d’un altre equip, o tenim interés pel coneixement, ens reserven dos importants papers, a l’Estat Espanyol. A saber: treballar i pagar. Ah! I, per descomptat, estar contents i satisfets. No de bades ens fan el grandíssim favor de permetre’ns ser ciutadans del país “on millor es viu de tot el món”.
I ens ho demostren de seguida. Espanya és on és més fàcil fer-se una cervesa a qualsevol hora, on millor oratge fa de tot el món o el lloc on tothom vol vindre encara que siga de vacances.

I si, per ventura, els demanéssiu què passa si un no se sent pertanyent a aquest país, de seguida trobaran un argument irrefutable:
“Què diu, al teu DNI? Eh? Doncs ja està. Demostrat”.
Amb arguments com aquest, no és d’estranyar que l’Estat Espanyol no siga una potència investigadora en cap camp. Quan els toca treure pit, sempre hi ha els mateixos tòpics: La “roja” (la selecció de futbol) i el “Imperio en el que nunca se ponia el sol”.
Per cert. Que un que tinga la nacionalitat, està obligat per llei, a jugar en la Selección. Si no vol fer-ho, ja sap que, com a mínim, serà titllat de nazi. Què entendran, ells per nazi?