I el cert era que, al llarg de molts anys, el resultat de les eleccions era sempre el mateix: Majoria absoluta del PP. I no només. Cada vegada més ampla. Fins i tot jo, que sé que no és cert, havia arribat a tindre algun dubte. Però ja us dic que no. Que les coses estan canviant. I molt de pressa. Més que no ho sembla. I, com sempre passa, el detonant del canvi ha segut un fet minúscul, si el comparem amb tota la resta. Ja fa prou anys, des del 2007, que començà a esclatar la crisi en tota la seua virulència. I nosaltres teníem, i tenim, tots els nombres per patir-la de la pitjor manera possible. Una legislació feta a mida dels especuladors per tal de poder urbanitzar tota la costa i tots aquells terrenys que foren abellidors per a qualsevol amb diners i pocs escrúpols. Evidentment, una legió de personatges sinistres i desvergonyits disposats a vendre el que fora, sempre a canvi de diners fàcils. I uns polítics d’una talla tan menuda en tots els aspectes que ara tenim el rècord mundial absolut de percentatge de polítics en actiu imputats o condemnats per delictes econòmics. I el poble, estava enlluernat pels grans esdeveniments i projectes faraònics. No cal insistir-hi. Ja els coneixeu tots. Per citar-ne un i que no siga el de sempre, Terra Mítica. Per cert. Un nom quasi profètic, però sense Moisés. El cas és, però, que d’ençà de l’esclat de la crisi, els valencians la començarem a patir de valent. Des del primer moment. Però la gent es consolava. Era fàcil escoltar allò de “ja buscarem feina quan se’ns acabe l’atur”. Fins que es començà a veure que s’acabava l’atur i cada vegada la situació estava pitjor. I arribaren les eleccions. I el PP, en el govern estatal ho ha enfonsat tot. Sense cap mirament i sense vergonya. La sanitat, l’educació, les infraestructures, les caixes i els bancs valencians, la cultura, canal 9, totes les emissores en català, els centres d’investigació,… tot.
Jo recorde la vaga de les farmàcies. Els apotecaris, que mai havien segut revolucionaris, parlaven obertament en contra del govern. Mai ho havia vist, jo, això. I ara ho fan també els industrials valencians. Fins i tot alguns de mitjans o de quasi grans. Com tampoc pogueren amagar les barbaritats comeses per la policia amb els xiquets de la Primavera valenciana. I és que, malgrat que la situació només ha empitjorat en els darrers huit anys, ara el govern té la barra d’afirmar que ja estem millorant. I ho diuen i es queden tan amples. Però ara fa un temps sembla que les coses comencen a canviar. D’una banda, el projecte del Principat ha engrescat molta gent. Bona prova és l’èxit de la Via Catalana al País Valencià. I d’altra banda, el podrimer del PP, i també del PSOE a tot el País Valencià (cas Brugal, cas Gürtel, cas Fabra, escàndol de l’accident del metro, etc) ha arribat un moment que no s’ha pogut mantindre més temps amagat. El sistema clientelar, amb la crisi els ha fet fallida.
I això ha engrescat novament la gent. I la gent ha començat, hem començat a reclamar. Foren espectaculars els darrers dies de Canal 9. Senzillament espectaculars. En una setmana, els seus treballadors van desmuntar vint anys de mentides i propaganda barroera. I ara, malgrat no tindre cap mitjà de comunicació que ens recolze, el poble es revolta contra el tancament d’escoles, contra la supressió de línies escolars en català. I a cada lloc on va el president Fabra és escridassat. A cada lloc. I la tempesta no afluixa; ans al contrari. Cada dia que passa, les escridassades, les protestes i les manifestacions son més i més nombroses. La gent s’organitza. I els qui encara manen, malament però manen, estan cada vegada més i més acorralats. I se’ls nota. Només cal que veieu com ha acabat d’embogida l’alcaldessa de València amb la Intifalla (cada dia de falles una manifestació a la porta de l’ajuntament). I ara venen les eleccions. primer, les europees. I després, les autonòmiques i municipals. I ells saben, això és segur perquè no gosen treure ni una mala enquesta de vot, saben que les perdran. I estaven convençuts que les guanyarien per sempre més. Per això proposen canvis en la llei electoral, per això mantenen imputats i imputats en càrrecs públics i per això demanen indults per als seus condemnats per corrupció, tràfic d’influències, suborn, apropiació indeguda…
Però hi ha dues coses que no poden aturar. La primera, el temps, que se’ls acaba sense remei; se’ls escola entre les mans. I la segona, la creixent mobilització i resposta contundent de la gent. Una gent que anem veient que aquesta vegada si que aconseguirem un canvi substancial en la situació del País Valencià. Podeu estar segurs. malgrat que les nostres condicions son molt i molt dures, que la situació de pressió a la què estem sotmesos permanentment és asfixiant, ens aconseguirem deslliurar d’aquesta colla de mala gent que ens xucla la sang. I la primera estació és aquest vint-i-cinc de maig. Només ens queden dos mesos per celebrar la nostra primera gran victòria en quasi vint anys. i la tenim a tocar.
Alerta, amb nosaltres, els valencians.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!