La memòria és molt important. De fet, ho és quasi tot. Tant per a un poble com per a una persona. Per això és tan important conservar-la. La pròpia i també la de les tradicions. Totes les cultures tenen les seues pròpies tradicions i les seues històries específiques. Sobre els seus orígens, els seus deures
Ahir vaig presentar “El carrer era de terra” a Almassora. Per unes quantes raons, feia molt de temps que no presentava cap novel·la al poble més proper a Vila-real. Per això quan m’ho va proposar l’associació cultural el Torrelló, vaig acceptar encantat. Perquè, entre altres coses, la meitat de la meua família és d’allà, començant
Ahir varem estar, el xiquet del cotxet i jo mateix, a la Setmana del llibre en Català. Després de la pandèmia, s’ha passat del pla de la Catedral al moll de la Fusta, just al davant del passeig de Colom. Com que fer publicitat dels llibres és difícil, des d’ahir ens acompanya un roll-up que
L’amic Manel Pitarch, autor del pròleg de El carrer era de terra, ha tingut a bé fer-ne una ressenya al seu blog, lallenguanoteos. Us el deixe per a que conegueu una opinió d’altre; no siga que digueu que en faig un gra massa.
La curiositat dels xiquets és immensa. Tot els crida l’atenció. Per això, malgrat que sembla que quan juguen estan concentrats en el joc i no tenen ulls per a res més, també estan al cas de tot allò que passa al seu voltant. Com el menut de l’autet de pedals que pilota el seu bòlit
Anit vaig rebre al correu les galerades de El carrer era de terra. No us podeu imaginar la il·lusió que em fa, anar mirant com quedarà, més o menys, cada capítol. Recordant uns personatges que prompte seran dels lectors i no meus. I també repassant, amb cura, totes i cadascuna de les correccions. Sembla mentida,
Aquesta vesprada ha segut la presentació de Els silencis del carrer de l’Arc a la llibreria Babel de Castelló. Les condicions no eren les més adequades, perquè la pandèmia no sembla disposada a donar-nos treva. Tothom anàvem amb la cara tapada i hem hagut de comprovar que no teníem febre. Però val a dir que
Aquest any, El Pont, cooperativa de lletres, compleix deu anys. És la societat que ens agrupa a una bona part dels escriptors de les comarques del Nord del País Valencià. I ho hem celebrat amb una presentació col·lectiva a la Plaça del llibre de Castelló. Normalment, ho hauríem rematat amb un sopar, però les normes
Acabe de llegir “Els silencis del carrer de l’Arc“, de l’escriptora Elena Fora. És la novel·la finalista de la tercera edició del Premi literari Autors Revelació. Ed Onada, 2020. Col·lecció Narratives, número 67. Cal destacar, en primer lloc, que és la primera novel·la de l’autora. I, de passada, que ja s’ha publicat la segona edició.
Demà mateix, és sant Jordi. I aquest any ens toca passar-lo confinats. Potser per això, tenim hores per a escriure. O per a llegir. Així que vos deixe ací amb una petita història per a llegir. Amb vosaltres, la història de RambaKe De sobte, tot va quedar clar. La idea, que fins un instant
Finalment, ahir per la vesprada no vaig poder presentar Jaume Sisa a la Plaça del llibre de Castelló. Mitja hora abans, em van avisar que Jaume s’havia posat malalt i que no vindria. La veritat és que vaig sentir un gran desencís. NO només perquè m’havia il·lusionat amb aquella presentació. Sinó també perquè, en documentar-me
Aquesta setmana que anem a encetar, a Castelló es celebrarà la primera Plaça del llibre. A la plaça de santa Clara, a tocar del mercat central i de l’ajuntament. De dijous a diumenge, hi haurà un munt d’activitats i també d’autors de tota mena. Els membres de la Cooperativa de lletres El Pont, com ens
Aquest diumenge, tot just quan s’acaben les festes de Vila-real, el diari La Veu del País Valencià, dintre la seua secció “El conte del diumenge”, en publica un de meu. L’escalafó. Que parla d’aquell mecanisme que classifica els membre de una organització o els treballadors d’una determinada empresa per un ordre determinat i que permet,
Ahir, a València va ploure a bots i barrals, que m’ho han dit aquest matí. Però avui feia un dia esplèndid, d’aquells de maig radiant. Una mica fresc, però s’agraïa que no fes aquella xafogor que altres vegades hem tingut per aquestes dates. Jo hi he anat a passar el matí als jardins dels Vivers.
Avui he anat a l’IES Cova Santa de Sogorb. Dins del progrma “De la mà de la paraula”, fa un temps els alumnes d’un grup d’estudiants d’allà, els de Quart d’ESO B, em van remetre un conte sense acabar. I avui he anat fins allà per tal que veren com havia pogut jo acabar la