Moltes vegades ens capfiquem i pensem què hauríem de fer per assolir el nostre somni majúscul com a poble, de quina manera podríem fer realitat la nostra llibertat nacional. Com sol passar, els grans dubtes tenen una solució senzillíssima, però que costa de veure i, sobretot, que requereix coratge dur-la a la pràctica.
Hem de votar, promoure referèndums i posar les urnes al centre del debat polític. Perquè la democràcia es basa en eleccions lliures, on tot es pot preguntar i on tot es pot respondre. Hem de votar a tots els pobles i ciutats, sense por ni coaccions i que guanyi la majoria. "Aquesta és la nostra democràcia", dèiem aquesta tarda a Arenys de Munt.
El sí ja ressona a totes les comarques, mai hem estat tant a prop de la independència i el més important, nosaltres en som conscients. Ara més que mai, perseverança, unitat i talent. Ho podem aconseguir, ho aconseguirem.
S'està gestant el que hauria de ser una idea potent i significativa per canviar les coses, almenys per independentitzar-nos de la queixa i dels laments, d'abonadonar la crítica estèril i infantil a Espanya i, d'una vegada per totes, tirar endavant amb entusiasme el nostre projecte d'estat europeu.
Deu mil a Brussel·les inicia, com vaig dir, una nova fase cap al futur, un camí que hem de fer junts, units, tots els partidaris d'un futur lliure i pròsper per Catalunya. Però hem d'intentar ser preventius i intentar resoldre d'antuvi el que sol passar en aquest tipus de situacions: crítica als mitjans de comunicació per la manca de ressó de l'esdeveniment i acabar la manifestació en sac trencat.
Així, caldria seduir els mitjans, des dels locals fins els més importants a nivell nacional i internacional, perquè cobreixin l'esdeveniment de forma àmplia i positiva. Alhora és imprescindible que aquest moviment es concreti amb fets en l'aspecte internacional: moció al Parlament Europeu, suport de partits polítics, sindicats, associacions i intel·lectuals europeus...
Finalment, s'està organitzant una iniciativa -a través d'Internet- per portar 10.000 catalanes i catalans a Brussel·les pel dret a decidir, perquè l'Estat propi que ja fa temps que hauríem de tenir, formi part de l'agenda internacional i alhora desperti els partits polítics catalanistes i assumeixin i concretin així, la convocatòria d'un referèndum.
Deumil.Cat és una proposta vibrant que fa una passa bàsica: trenca amb la dependència habitual, ja que anar a Brussel·les és un gest de sobirania, un gest singular i de futur, una iniciativa que marca la diferència.
Tot i això, com ens ha passat en moltes manifestacions sobiranistes, hauríem d'evitar que acabés en sac trencat. ¿Com ho podem fer perquè la pressió dels dos milions d'independentistes sigui suficient, per desencadenar el que tantes i tantes persones desitgem? ¿Què més hem de fer i dir, quants manifestos més hem de firmar, quantes manifestacions hem de convocar i assistir perquè passi alguna cosa potent i significativa?
Aquest any l'estelada fa 100 anys i en aquesta foto fantàstica -gràcies Paquita- podem veure l'estelada i la senyera que onegen juntes al castell de Verdú, que onegen juntes pel cel lliure... Per cert, arreu del país, en quants castells hi oneja la bandera independentista?