La situació vista en general segueix sense fer-nos somriure, els catalans encara no hem solucionat els grans problemes que ens assetgen, ni en termes econòmics, ni socials ni nacionals. Però com ja sabem, la tendència, sense cap mena de dubte, l’hem de capgirar i hi ha un munt de persones que cada dia hi posen el coll, un seguit d’empreses grans i mitjanes i petites que funcionen, entitats i grups que supleixen mancances i col·laboren per il·luminar el camí, perquè aquests anys que hem passat i els que queden de dificultats siguin al menys hostils possibles.
És admirable la tasca ingent d’empreses com ara Grífols, Mango, Desigual, Borges, Scytl i tantes que facturen milionades, exporten i donen feina a un munt de gent, com també del Grup Alimentari de Guissona, Veritas, La Fageda, Llet Nostra, i tantes altres que abasteixen el mercat propi amb eficiència, com també és per treure’s el barret la feina dels que no tenen feina, la tasca que fan de trobar treball sense fatiga, ja sigui contractats per algú altre, ja siguin marxant a l’estranger a buscar-se la vida. Alhora, els que s’inventen l’activitat, muntant un negoci propi com, per exemple, Gaudí Bakery, una pastisseria cafeteria prop de la Sagrada Família; Tickets, un restaurant extraordinari i d’alt nivell; La Cava, que des de Tàrrega ha posat gastronòmicament a l’Urgell a primera línia culinària amb preus populars; Turris, un forn de pa de qualitat, i qualsevol aventura de persones que posen el millor d’elles mateixes per tirar endavant. Totes són propostes arriscades, però no en dubtem, molt més arriscat és quedar-se de braços plegats tot comptant els dies, perquè torni a sortir el sol i les coses s’arreglin soles, perquè el més probable és que esperant es perdi la paciència.
Cal valorar, cal ajudar i cal divulgar la feina incansable, altament valuosa amb els més desvalguts que fan centenars de voluntaris vehiculats per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca. I és que té molt mèrit enfrontar-se als poder fàctics, als causants i als indemnes de la catàstrofe immobiliària. És molt dur plantar cara, però res és més digne que fer-ho quan la raó, l’ètica i el concepte més pur d’humanitat t’emparen. Igualment, cal valorar, cal ajudar i cal divulgar la feina incansable, altament valuosa per al futur que fan l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. I és que té molt mèrit portar al centre del debat l’objectiu innegociable de la democràcia, de poder votar per decidir entre tots el futur que volem, perquè al capdavall les solucions sempre han de ser les que la gent desitja, i avui, la gran majoria de catalans, volem i necessitem votar, per determinar quina és la proposta que garanteix més la prosperitat per als que hi som ara i per als que vindran en un futur.
No, no és senzill crear un futur millor, però és el nostre deure com a ciutadans. No, no podem rendir-nos ni esperar, ni descansar. Cal posar-hi tot l’esforç i la sapiència, perquè acabi d’una vegada la penúria i, finalment, la prosperitat brilli amb força. Bàsicament, dependrà de la nostra capacitat, de la nostra dignitat, voluntat i compromís. La feina ben feta és la benzina dels pobles, i nosaltres, com la resta de països del món, només tenim un camí, que és seguir endavant tenaçment, si pot ser amb un somriure als llavis, perquè transmetent alegria tot és més senzill i agradable.