15.25h La paella, per si fallem: ens vam prometre amb el Toni Malé que cada any que guanyem la lliga compartirem una paella fins que un dels dos falti. Fa anys que complim la tradició i penso que la podrem anar duent a terme molts anys més (la celebració de les copes d’Europa és més elevada, és clar). Bé, per si fallem, m’acabo de menjar una paella a la Barceloneta (no fos cas que de cara a l’estiu hagi de fer abstinència) i és que, aquesta lliga no la veig gens clara per diversos motius: la manca de regularitat del Barça i l’excessiva regularitat del Real Madrid i, no ho oblidem, de l’Atlético de Madrid.
17.40h Fer-se perdonar, això ja no toca: L’anunci publicitari del Cesc Fàbregas envoltat d’aficionats radicals madridistes, pot agradar més o menys, però el que tinc molt clar és que no cal que el president del Barça es faci perdonar i demani que no es torni a emetre l’anunci. Em sembla que el país ha madurat molt els últims anys i l’acomplexament ja no es tendència. Personalment, voldria tenir un president que dediqui les seves energies a fer del Barça el millor club del món i no a caure simpàtic als rivals.
20.02h L’equip titular: cada barcelonista és un entrenador i són ben divertides les converses sobre la idoneïtat de quins futbolistes haurien de jugar i quins no. Últimament, els que estem –massa– enganxats al Twitter, estem pendents de l’alineació titular per poder informar a la família i als amics i avançar-los l’equip que avui ens hauria de reenganxar a la lliga, i no només a la lliga, sinó a la creença que ho poden tot. Com era de preveure, jugaran Cesc i Neymar, el Tata Martino opta per l’11 de gala per plantar cara al líder.
20.57h Tot a punt: els nervis, com sempre passa en aquests partits, afloren. Barreja de sensacions, records de partits èpics, tot és possible i més, quan penses que tenim el Messi i que el 10 del Barça, en qualsevol moment, pot crear un escenari imprevisible, agafar la pilota, fer una meravella i fer-me creure encara que podré fer la paella de la lliga amb el Toni Malé.
21.47h Mitja part i 2 a 2: en aquests primers 45 minuts m’ha semblat que els errors i la precipitació han tingut tanta incidència com el talent dels millors futbolistes. El partit és elèctric, ràpid. El Barça ensenya les seves cartes: som capaços del millor i del pitjor.
22.28h Un cop de puny sobre la taula: anem 3 a 3 i pot passar qualsevol cosa, però el Barça només té una opció per guanyar la lliga, guanyar aquest partit per qüestions matemàtiques és clar, però també perquè necessitem una victòria que ens reconciliï amb el millor equip del món. Tot és possible, però és ara o mai. Hem d’anar-hi, anar-hi i anar-hi.
22.51h Victòria, eufòria i esperança: el més bo d’aquest Barça, com també d’aquest país nostre, és que hem perdut la por de vèncer i, per tant, podem. Messi, amb els seus tres gols al camp del Madrid, una vegada més ens porta a la glòria, d’acord una glòria momentània, però feia massa dies que no assaboríem una alegria tan gran com aquesta. Hem de seguir aquest estel del Bernabéu, hem de continuar remant. Torna l’esperança.