BESTIARI  Els
Països Catalans tenen una gran tradició en l'observació i l'estudi dels ocells,
lligada a l'excursionisme naturalista i a la gran diversitat de zones humides i
espais forestals que s'estenen pel territori.
L'arrelament d'aquesta afició ha
fet que a casa nostra hi hagi alguns dels grans entesos del món, així com una
editorial especialitzada (Lynx Edicions), que ha publicat l'enciclopèdia de
referència per als ornitòlegs: el Handbook of
the Birds of the World.
On podem observar ocells?
Les
zones humides (aiguamolls, rius, maresmes, llacunes...) són indrets apropiats
per a l'observació d'aus. Al nostre país n'hi ha una gran diversitat, dels
aiguamolls de l'Empordà a l'albufera de València, els deltes del Llobregat i
l'Ebre, s'albufera d'Alcudia, la reserva de Sebes, l'Aiguabarreig o diversos
estanys com els de Sils, Montcortès, Ibars o Banyoles. També són bons indrets
per observar ocells els espais de secà de les comarques de ponent, com la
timoneda d'Alfés o el clot de la Unilla.
(Segueix...)
 L'altre dia vaig sentir el primer rossinyol de la temporada. Ja era fosc, i el silenci del poble em va permetre escoltar nítidament les seqüències musicals emeses per aquest ocell, segurament el millor cantaire dels nostres boscos. Aquest és un plaer que es repeteix any rere any, un cop entrada la primavera. El rossinyol ( Luscinia megarrhynchos) arriba a finals d'abril, pels volts de Sant Jordi, i comença a omplir les zones forestals amb el seu cant variat però inconfusible, tant de dia com de nit. I és que aquest moixó, discret a la vista però omnipresent a l'oïda, és l'únic ocell diürn que també canta de nit. No en va els anglòfons l'anomenen nightingale. La bellesa del seu cant, format per diverses frases musicals que se succeeixen periòdicament, l'ha convertit en un mite, tant en la memòria popular com en la literatura: Sagarra, Verdaguer, Màrius Torres, Celdoni Fonoll i molts d'altres n'han fet referència en la seva obra. I la seva característica migratòria (arriba a Europa a la primavera i se'n torna cap a l'Àfrica a la tardor) l'han fet portador del bon temps i portaveu dels qui no tenen veu, com d'aquella minyona que li li demana: "Rossinyol , que vas a França, rossinyol / encomana'm a a la mare, Rossinyol / d'un bell bocatge, rossinyol / d'un vol" (Foto: www.calpastor.com)
 Aquest és el títol del reportatge que he publicat al número 26 de la revista NAT (març de 2007). Al capdavant de la llista verinosa, les dues espècies d'escurçó presents als nostres boscos: l'ibèric (Vipera aspis) i el
pirinenc (Vipera latastei). I és que, malgrat la mala fama de les serps, a casa nostra només els escurçons representen un perill real per a l'ésser humà. Un perill que en casos extrems pot resultar mortal, però que en condicions normals (i si prenem les mesures adequades, entre les quals el tractament immediat en un centre mèdic) només queda en un bon ensurt. A més, com acostuma a passar amb les bèsties que considerem "perilloses", son elles les que fugen de nosaltres tan bon punt ens intueixen. I ben fet que fan... Si voleu saber més coses sobre els animals verinosos del país, tant de terra com de mar, encara podeu trobar el número 26 de NAT als quioscos (i, de passada, contribuïu a enfortir l'espai comunicatiu català). (Foto: escurçó pirinenc. Florenci Vallès i Elena Colell)
Demà dimarts torna "Bèsties"
a TV3. Tot un encert de la CCRTV. I és que, al meu entendre, com ja he dit en
un altre lloc, aquest programa és una aposta reeixida per la comunicació i
la divulgació ambiental, tan poc contemplada en l'espai comunicatiu català i
tan necessària en els temps que corren.
"Bèsties" no és un programa que
parli de les balenes del mar del nord. Ni de les aus de l'Amazones. Ni dels
lleons de la sabana africana. D'aquests ja en parla tothom. "Bèsties"
ens ensenya com viuen els animals del nostre entorn, aquells que per
proximitat, interacció o tradició cultural estan vinculats a nosaltres i que
hem convingut a reconèixer com a fauna autòctona.
Lamentar-se pel desconeixement d'allò que
tenim més a prop és un tòpic recurrent en la nostra cultura. Però la ignorància
respecte el propi entorn natural només fa que confirmar-ho. La prova és ben
senzilla: agafeu un grup de persones i demaneu-los que diguin noms d'animals. A
banda de les espècies de companyia, la llista estarà formada pels clàssics
habitants del zoo i els protagonistes dels reportatges del National
Geografic: lleons, tigres, elefants, zebres, ximpancès, iguanes, girafes,
hipopòtams...
Però què en sabem de la guineu? I de la
salamandra? I de l'àliga marcenca? I del senglar? I del gat mesquer? I de la
mallerenga blava? I del nero? I del peix aranya? I de l'escurçó? Per no parlar d'espècies com el llop o l'ós
bru, que gaudeixen d'una mala fama causada per l'absolut desconeixement de la
seva funció en l'ecosistema.
La segona temporada de Bèsties, programada en hora de màxima audiència,
ha de contribuir a trencar aquest desequilibri. Benvinguda sigui.
|
TRANSLATE THIS WEB
|
