ARA i AQUí  L'entitat ecologista GOB i la plataforma Salvem Mallorca han convocat una manifestació per al proper dissabte (17 de març) a Palma. Un any després de l'exitosa marxa que va transcórrer pels carrers de la ciutat sota el lema "Qui estima Mallorca no la destrueix" les agressions a l'entorn natural de l'illa no s'han aturat. Al contrari. Segons els convocants de la marxa, "durant aquesta legislatura que acaba s’ha produït un
consum de territori mai no vist". Només cal recordar casos com el d'Andratx, que malgrat ser el que ha tingut més ressò no és l'únic exemple del mercadeig que algunes persones (i poders públics) fan amb un bé comú limitat i fràgil: el territori. Per això Mallorca tornarà a sortir al carrer. I ho farà amb un lema clar i contundent: Prou!. Com fan notar els organitzadors, "darrere d’aquesta mobilització hi ha moltes
persones que mai s’havien manifestat abans, persones que provenen de tots els
àmbits i partits, que tenen la seva feina i família. Persones, en definitiva,
que han decidit que ja n’hi havia prou i que ara dediquen hores i hores a
treballar per a les plataformes. Es tracta d’un indicador claríssim de la
situació insostenible a la qual ens veim abocats." Certament, qui estima Mallorca no la destrueix.
 Ahir, a Brussel·les, els caps d'estat i de
govern de la UE es van trobar per parlar de l'energia i el clima. D'aquesta
cimera en va sortir la proposta d'aconseguir que el 2020, un 20% de l'energia
d'Europa sigui d'origen renovable. Fins
aquí, tot normal: un propòsit ben poc ambiciós i amb el dubte de saber quines
mesures s'emprendran per aconseguir-ho.
La nota d'humor de la jornada la va posar
Jaques Chirac. El president francès va intentar convèncer tothom per tal que
l'energia nuclear es comptabilitzés entre les fonts energètiques
"verdes" i "renovables" pel simple fet que no genera CO2.
D'aquesta manera, el seu estat ja compliria
amb escreix la xifra del 20%. De fet, comptat d'aquesta manera, el seu
estat ja disposa d'un 90% d'energia "renovable a la francesa" (és a
dir, nuclear). Per això li interessa tant que es construeixi la MAT: per poder
vendre els excedents d'aquesta energia "verda" a l'estat espanyol, a
Portugal i als països del nord d'Àfrica, mentre nosaltres ens empassem
l'autopista elèctrica.
Si us plau: que algú li expliqui a aquest
senyor què vol dir el terme "renovable". Perquè l'energia nuclear (a
banda del perill que suposa i dels problemes que generen els seus residus)
necessita urani per poder-se produir. I l'urani, que jo sàpiga, és un element
finit, un recurs que es pot esgotar. De renovable, res de res.
Són ben bojos, aquests francesos. O ben
llestos, si és que aconsegueixen enganyar els seus socis europeus...
 Sembla que la Unió Europea, a petició dels estats espanyol i francès, aposta pel projecte faraònic de la MAT. És important que tothom ensenyi les cartes i digui de quin costat està. Però encara és més important que tothom conegui què significa prendre partit per una o altra banda. I la qüestió de fons, per més que s'hi vulgui passar de puntetes, és el model energètic que decidim per al futur. Que quedi clar: la MAT representa perpetuar un model nuclear (amb tot el que això significa), que es basa en la produció allunyada al lloc de consum i que necessita grans infrastrutures de trasllat. Per tant, optar per la MAT significa tancar les portes a la recerca d'alternatives basades en energies netes i renovables i en una producció propera al lloc de consum (sense tant d'impacte sobre el territori ni riscos per a les persones). Abans de prendre partit, cal estar informats. Senzillament perquè ens hi va el futur. Per saber-ne més:(Imatge: La Punxa d'en JAP. El Punt) En l’apunt anterior deia que calia apostar de
forma decidida pel transport públic col·lectiu com a única alternativa a un
model de mobilitat basat en el consum accelerat de territori. Un model que,
d’altra banda, es mostra del tot ineficaç davant dels problemes de col·lapse i
congestió creixents al voltant de les grans àrees metropolitanes.
Aquest consum de territori, que bé podríem
anomenar geofàgia, té algunes conseqüències que poques vegades es posen
sobre la taula (a banda de les ja comentades: pèrdua de sòl agrícola,
perpetuació d’un model de mobilitat contaminant, esquarterament dels corredors
biològics...).
Un d’aquests efectes és la impermeabilització
del territori. Això és evident (i cada cop més) en les zones que han estat
urbanitzades, de forma més o menys desordenada, als vessants de la muntanya
mitjana i la muntanya litoral. Un exemple: el Maresme. (Segueix...)
 El 30 minuts dedicat a la mobilitat que va emetre ahir al
vespre TV3 (La llei de l'embús) va posar sobre la taula una qüestió clau: ja no hi
caben més carreteres. No vull fer demagògia i, per tant, he de dir que aquesta
no és la conclusió directa del reportatge. Però això és el que es desprèn de
l'anàlisi de la situació a la xarxa viària catalana, especialment, a l'entorn
de la gran àrea metropolitana de Barcelona.
Ja fa temps que diverses persones i
col·lectius alerten que la solució al col·lapse generalitzat no passa per
construir més carreteres, més autopistes, més cinturons ni més variants. El
territori és el que és i, en el nostre cas, és petit i limitat. A més, tal com
s'ha demostrat després de les grans ampliacions de la xarxa (anys vuitanta
i anys noranta), els cotxes ocupen els nous espais i tornen a col·lapsar-los
molt abans del que estava previst, amb els efectes que això té sobre la
mobilitat i la contaminació.
(segueix...)
 S'omplen la boca (i els programes electorals)
de paraules buides com 'sostenibilitat', 'promoció del transport públic',
'xarxa de transports eficients', 'inversió en infrastructures'... Però a l'hora
de la veritat, res de res.
Tercera avaria de la setmana a la xarxa de
rodalies barcelonines de Renfe. I aquí no ha passat res. Bé, sí que passarà:
declaracions i contradeclaracions dels uns i els altres, xerrameca, partidisme.
Més o menys com sempre.
Però ni dretes ni esquerres, ni conservadors
ni progressistes, ni ecologistes ni desenvolupistes: els polítics del país, els
de l'estat o els d'Europa no fan res per arreglar-ho.
Deu ser que realment no creuen en aquelles
paraules buides de més amunt i ja els estan bé les paraules plenes de la nostra
realitat de cada dia: 'asfalt' (i més asfalt), 'variant', 'cinturó', 'peatge', 'accident',
'CO2'...
(Imatge: www.renfe.es) ACTUALITZACIÓ: Sento per la ràdio i llegeixo a Vilaweb que alguns usuaris de rodalies han ocupat la via a Martorell en senyal de protesta. I és que quan els de dalt (els que van en cotxe oficial) no es mouen, els de baix (els que anem en tren) bé hi hem de fer alguna cosa...
|
TRANSLATE THIS WEB
|
