Que la cançó*, al nostre país, passa per un dels seus millors moments creatius és tota una evidència. Només cal parar l'orella a la fornada d'autors i grups que, en estils ben diversos (indie, pop, folk, rock, blues, hip-hop, lírica, protesta...), estan oferint uns productes de gran qualitat, en la nostra llengua i sense complexos. 50 anys després, el pòsit de la Nova Cançó es revela com un adob fructífer.
I a redòs d'aquesta explosió està emergint una escola de creadors audiovisuals que han trobat en el videoclip musical una oportunitat per experimentar i posar a prova el seu talent. La capacitat multiplicadora de la xarxa i la cultura YouTube hi fan la resta. I així, el reconeixement no triga a arribar.
N'informava l'Enderock de gener: el festival de cinema valencià Inquiet ha premiat videoclips fets sobre cançons de Clara Andrés i Le Petit Ramon. El festival de videoclips REC d'Olot ha guardonat el clip "Temps o rellotge" (gran cançó de Sanjosex) i una creació feta sobre la peça "Llampec", de Mazoni. Fins i tot el festival CineMad 08, de Madrid, s'ha rendit a l'art català reconeixent "Dona estrangera", dels Manel, com el millor videoclip de l'any passat. I això només ha fet que començar...
Diumenge vaig experimentar, de nou, el plaer de passejar entre els màxims exponents del Modernisme artístic: Casas, Rusiñol, Llimona, Utrillo, De Riquer, Homar... La col·lecció d'art modern del MNAC es mereix fer-hi cap, de tant en tant. 
